Jaume Caresmar és el membre més conegut de I'anomenada Escola historiogrifica del monesrir premonstrates de Bellpuig de les Avellanes. El present artide reflexiona sobre els seus esforqos per organitzar, protegir i difondre els fons documentals provinents de I'Església catalana medieval, alhora que ressegueix el curs seguir fins a I'actualitat pel seu treball i perla documentació objecte del seu estudi. Es consrata que Caresmar llega un treball immens, bé que incomplet i poc ordenar, cosa que facilita I'escassi endreqa dels material~ que seguí a la seva mort. El gruix d'aquest treball majoritariament inedit ha estat objecte de dispersions i destruccions, inserir en I'encadenamenr de guerres, legislacions anticlericals i negligkiicies vers el patrimoni culrurai, des de I'kpoca napolebnica fins a la guerra civil de 1936-1939.