amb més amplitud les diferents millores que es poden aplicar en l’aïllament passiu. En aquest cas s’explica algunes possibles intervencions en façanes (SATE, Sistema d’aïllament tèrmic per l’interior...), també s’explica les possibles intervencions en cobertes (aïllament per exterior, per interior, etc.), també intervencions sobre soleres o sobre els forjats, també les característiques de diferents tipologies de tancaments (marcs i vidres). En el segon bloc, on entrem a fer l’estudi energètic d’un bloc d’habitatges (de Lleida), el primer que es fa es introduir l’edifici i les seves característiques a l’eina unificada líder calener. Un cop s’ha fet això es treu la informació energètica del edifici per tal de veure on hem d’actuar (sempre contemplant que en el treball es vol tracta solament l’aïllament passiu). Al veure les deficiències del edifici es plantegen diferents solucions per a diferents elements, per tal de comparar-los i veure quins son els més adients. Es proposaran millores en la façana (SATE, Sistema d’aïllament tèrmic per l’interior i sistema de façana ventilada), en les obertures (marc de fusta i alumini, combinats amb doble envidrament i triple envidrament amb gas argó), també en les cobertes inclinades (rehabilitació per l’exterior i rehabilitació per l’interior), en les cobertes planes (sistema de coberta plana convencional i sistema de coberta plana invertida) i finalment en els forjats (addició d’aïllament per sota i addició d’aïllament per sota amb fals sostre). Fetes les comparatives es trien les millors opcions (comparat tant en estalvi energètic, com en relació estalvi-cost). Després d’això s’apliquen totes les millores en conjunt i es posen en l’eina unificada, per tal de treure els resultats i la certificació, per posteriorment, fer comparatives de demanda de calefacció i refrigeració, veient les pèrdues en les diferents part de l’habitatge, veient la demanda mensual i la demanda anual, l’ultima comparativa que es fa és la de les dues certificacions. Finalment, veiem els anys que tardaríem en amortitzar la inversió de la rehabilitació, fent l’exercici tant si s’obté subvenció com si no se n’obté. En el final del treball és mostren les conclusions extretes sobre el treball, on es pot dir que amb l’aïllament passiu podem estalviar en gran quantitat la demanda d’energia del bloc, però els períodes d’amortització de la inversió (contemplant els dos casos esmentats) són molt alts (31 anys, sense subvenció, i 26 anys, sense subvenció) i es complicat que actualment la gent inverteixi amb períodes d’amortització tant alts.