i lingüística que tinguin els progenitors. Aquest article reflexiona sobre el rol matern en aquest escenari lingüístic. Alhora, s’aproxima a les problemàtiques vivencials que afecten mares i fills quan elles no entenen ni parlen català o quan persisteixen dificultats de comprensió no resoltes. Les dades són el resultat d’un estudi de cas sobre una mostra reduïda de mares i filles. Les participants són dotze nordafricanes i llatinoamericanes assentades a Lleida de fa gairebé una dècada o més, de diversos perfils formatius i coneixements de català. Quatre són mares que intenten desenvolupar el seu projecte personal. Les vuit restants són noies acabades d’entrar a la universitat i les mares respectives. Els resultats, recollits a partir d’un qüestionari de preguntes obertes, evidencien la necessitat d’investigar i identificar els condicionants i problemàtiques resultants de poder utilitzar o no el català. Constaten el paper decisiu de les mares i del domini que tinguin del català en el fet que aquest sigui, o no, usat i transmès de casa als joves. Alhora, les joves informants aporten arguments útils per tal que les mares d’origen immigrant sense motivació s’interessin per aprendre’l.