Introducció: La disfàgia orofaringea és un dels síndromes geriàtrics menys coneguts i infradiagnosticats en les persones institucionalitzades malgrat l’elevada prevalença. Té gran impacte sobre la salut, la capacitat funcional i la qualitat de vida dels ancians que ho pateixen. A més, que suposa un increment del cost sanitari. És per això que es considera de gran importància un adequat maneig dels pacients institucionalitzats amb disfàgia orofaringea per tal de prevenir i evitar-ne complicacions. Objectius: Conèixer les aportacions i suggeriments de l’evidència científica sobre les intervencions necessàries per al maneig de la disfàgia orofaringea en les residències per tal d’elaborar un programa de formació destinat als professionals sanitaris amb l’objectiu de millorar la seva detecció i maneig. Metodologia: La cerca bibliogràfica s’ha realitzat en la base de dades Pubmed utilitzant diferents paraules claus en relació a l’objectiu del treball. Posteriorment s’ha realitzat una entrevista a la directora de la residència seleccionada. Resultats: S’han seleccionat 9 articles els quals inclouen intervencions com formació presencial teòrica o pràctica i en altres és teoricopràctica, tret d’un que la formació és totalment online. Conclusions: Tots els estudis determinen que, la realització d’un programa de formació per als professionals sanitaris, concretament infermers/res, millora els coneixements, les habilitats i les aptituds enfront la DO, millorant alhora el seu maneig. Per tant, la formació als professionals d’infermeria, a més d’augmentar el coneixement infermer, té una gran repercussió en la salut i la qualitat de vida dels pacients millorant així la qualitat assistencial.