Sovint la ciutat no s’ha construït a partir de grans operacions d’eixample impulsades pels ajuntaments sinó per l’acumulació d’iniciatives particulars d’urbanització. El ric fons arxivístic de l’antic municipi de Sarrià (unit a Barcelona d’ençà 1922) permet documentar detalladament aquest procés urbanístic, principalment en mans dels propietaris dels terrenys. La majoria d’expedients contenen cartografia, en general planimetries de factura modesta, però sovint de gran transcendència per explicar la gènesi de la xarxa viària actual. Es documenten els principals expedients de caire urbanístic localitzats. S’identifiquen els arquitectes municipals que van supervisar les propostes particulars d’urbanització o van realitzar els planejaments promoguts per l’Ajuntament.