A partir de la Revolució La Gloriosa (1868) van anar sorgint diferents veus crítiques amb la situació i la condició de la dona, tant des del sector masculí com des del sector femení. Aquestes veus van ser les que van impulsar projectes per l’educació de les dones per tal de dignificar-les i que esdevinguessin persones lliures. Molts d’aquests projectes van ser impulsats des de sectors de la maçoneria. És per això que en aquest treball es pretén cercar la relació entre el protofeminisme i la maçoneria del segle XIX. D’aquesta manera, per tal de posar un cas pràctic, s’estudia, breument, la figura de Concepción Arenal com una de les impulsores que va assentar les bases del feminisme que es desenvoluparia durant el segle XX a partir de la fundació de diferents projectes, en els quals va tenir relació amb persones vinculades al món de la maçoneria.