Nombrosos estudis sociològics mostren que el capital cultural que cada persona té oportunitat d'adquirir és un element determinant en la seua trajectòria. Les persones anem posant a la motxilla vital els capitals socials i culturals que anem assolint. Aquesta motxilla és part intrínseca de cada persona i viatja amb ella vagi on vagi. Alhora, les conseqüències que la manca, total o bàsica, d'instrucció comporta en els individus que la pateixen i en els seus entorns han estat investigades i analitzades a bastament, tant des de la pedagogia, la sociologia i la sociolingüística. No hi ha dubte que un dels elements potenciadors de la igualtat d'oportunitats és el nivell educatiu assolit, en sentit ampli, incloent-hi com un element important les competències lingüístiques en els idiomes autòctons. L'analfabetisme o la manca d'instrucció és un handicap i un exclusor. Limita, o impedeix, desenvolupar amb autonomia les tasques quotidianes comunicatives en els espais de relació pública (metge, centres oficials, escola dels fills...), limita o impossibilita la comprensió lectora, oral i escrita en les llengües autòctones i, en conseqüència amb les persones de l'entorn que les parlen; dificulta la incorporació al món laboral, donar suport als fills en les tasques escolars i acadèmiques, el propi desenvolupament personal i la participació social, en definitiva.