La Modernitat s’inicia al segle XV i cristal·litza al XIX amb unes característiques molt concretes. Aquest període es caracteritza per l’ús de la raó com a element prioritari en l’organització de les diverses institucions socials. També van aparèixer destacats corrents liberals. El procés de modernització tingué moltes dificultats per consolidar-se en les escoles espanyoles al llarg del segle XIX. Aquest article pretén mostrar algunes d'aquestes dificultats: inversions minses, equipaments educatius deficients, alt nombre d'analfabets, consideració social del mestre negativa... La investigació mostra la institució educativa en un context més ampli: històric, social i cultural. Massa vegades s'ha presentat l'escola com una institució aïllada i isolada, separada d'allò que s'esdevé fora de l'aula. També, s'interpretaa partir dels elements socials i culturals més significatius.Aquesta visió ens obrirà a noves perspectives per comprendre l'educació del segle XIX. Unes elits molt rellevants i amplis sectors de la societat valoraven negativament la Modernitat i els corrents liberals; també, aquesta visió la tenien de totes les aportacions modernes i liberals per transformar les escoles.