Aquesta contribució als estudis neològics del català usat als mèdia orals, especialment a la televisió, ens permet confirmar que la neologia de manlleu, que ens facilita la denominació de nous objectes i conceptes amb vocabulari forà, prové majoritàriament de l’anglès, esdevingut l’idioma innovatiu per excel·lència en una gran varietat de camps, sobretot en els esports i la tecnologia. A més, la terminologia especialitzada, formada d’arrels clàssiques i afixació culta afavoreix la renovació i l’augment de les habilitats expressives de les llengües en qualsevol àrea científica com a resultat de la ràpida evolució de la nostra societat. S’hi tracta un bon nombre de processos de formació de paraules, com ara la de derivats i compostos cultes, l’habilitació de noms propis, l’acronímia i la siglació, així com l’adaptació al català segons les seves regles ortogràfiques i ortoèpiques.