El tema de la indiscutible i tanmateix discutidíssima unitat del català recorda cada cop més l'anècdota familiar de les galetes que ranciegen i que es treuen sempre que hi ha visites, a veure si algun dia s'acaben. La discussió sobre el particular s'hi assembla força perquè, en definitiva, es basa justament en la contraposició de dues fermes voluntats: la dels qui aspiren a veure desaparèixer les galetes i la d'aquells que no estan disposats a cruspir-se-les, encara que els matin. Això significa senzillament que el tema de la unitat s'ha plantejat gairebé per atzar en el camp de la filologia, ja que no es tracta, al capdavall, d'una polèmica lingüística, sinó d'una disputa que té un rerefons eminentment ideològic, sociològic i actitudinal.