La diversitat sol oposar-se a la monotonia, que al seu torn és el jaç de la rutina i la inèrcia i, en definitiva, l'esperó de l'anorreament. La imatge orwelliana d'una societat homogènia i uniforme sota Tull vigilant del Big Brother és l'antítesi del model de societat al qual aspirem. La indumentària amb què ens cobrim i el vehicle que fem servir per moure'ns quan les distàncies ho requereixen han de distingir-se necessàriament de la resta, d'acord amb les preferències de cada individu. Així ho manen els cànons estètics o simplement el bon gust