La Vall d’Aran està separada de la resta del domini occità per una línia administrativa que talla perpendicularment la conca de la Garona, l’única sortida de la comarca sense grans obstacles físics. Tot i això, la frontera no ha aturat mai el contacte entre gascons d’estats diferents, que fi ns fa no gaire només es comunicaven en occità. Això, evidentment, havia de tenir conseqüències lingüístiques. Hi ha fi lòlegs que asseguren que l’aranès té una personalitat diferenciada de la dels parlars gascons veïns. Però això és el resultat d’un apriorisme administratiu. Realment, no hi ha límits dialectals entre la Vall d’Aran i allò que alguns han anomenat Vall d’Aran francesa. Als dos costats de la frontera hi ha sovint les mateixes solucions lingüístiques. Aquí s’estudien alguns casos concrets de coincidència lexical del Baish Aran i les zones comengeses veïnes.