no gaire només es comunicaven en occità. Això, evidentment, havia de tenir conseqüències lingüístiques. Hi ha fi lòlegs que asseguren que l’aranès té una personalitat diferenciada de la dels parlars gascons veïns. Però això és el resultat d’un apriorisme administratiu. Realment, no hi ha límits dialectals entre la Vall d’Aran i allò que alguns han anomenat Vall d’Aran francesa. Als dos costats de la frontera hi ha sovint les mateixes solucions lingüístiques. Aquí s’estudien alguns casos concrets de coincidència lexical del Baish Aran i les zones comengeses veïnes.