En aquest treball es pretén fer un estudi sobre els diferents significats o valors contextuals que ha presentat el verb caler en castellà al llarg de l’evolució històrica. Així mateix, a partir d’aquest estudi presentem una proposta lexicogràfica per a aquest verb en la qual apareixen reflectides totes les variants semàntiques d’aquest mot, tant com a verb modal com a verb ple. Sembla justificat pensar, tenint en compte els diferents exemples d’ús, que caler com a verb ple ha desenvolupat un únic significat (‘(una cosa) produir interès a algú’) i com a verb modal, un significat subjacent ‘de conveniència o necessitat’. El context sintàctic en què s’insereix és el que li aporta diferents valors semàntics de ‘necessitat’, ‘conveniència’, ‘obligació’ i ‘possibilitat’, segons el grau de realització que presenta l’acció que acompanya el verb.