Show simple item record

dc.contributor.authorAndrieux, Charlotte
dc.date.accessioned2016-11-30T08:24:36Z
dc.date.available2016-11-30T08:24:36Z
dc.date.issued2016
dc.identifier.issn1138-4573
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10459.1/58703
dc.description.abstractAquest article es proposa estudiar les representacions de la feminitat a través del personatge de Nana, comparant una selecció de sis adaptacions cinematogràfiques i televisives de la cèlebre novel·la epònima d’Emile Zola, realitzades entre 1926 i 2001 per Jean Renoir, Dorothy Arzner, Christian- Jaque, Maurice Cazeneuve, Dan Wolman i Edouard Molinaro. Deixant enrere una perspectiva clàssica que es basaria només en criteris de fidelitat a l’obra original i en el valor artístic de la recreació, aquesta anàlisi, fonamentada en tesis de diversos teòrics de l’adaptació cinematogràfica, intenta discernir el que aquestes noves relectures de la novel·la li aporten quan la transformen o renoven a través de mecanismes de supressió, condensació, aportacions, transposicions o transformacions més o menys exigits pel procés de transmediació, o pels objectius propis dels cineastes. El nostre propòsit consisteix a determinar en quina mida aquestes reinterpretacions donen forma a un mite de la feminitat en constant evolució, o més precisament a l’evolució d’una dona que, segons les èpoques i els països, ha perseguit una forma d’independència basada sobretot en els seus atributs femenins, no tant per a dominar el gènere masculí sinó per a aconseguir igualar-lo.ca_ES
dc.description.abstractCet article propose d’étudier les représentations de la féminité à travers le personnage de Nana, en comparant une sélection de six adaptations cinématographiques et télévisuelles du célèbre roman éponyme d’Emile Zola, réalisées de 1926 à 2001 par Jean Renoir, Dorothy Arzner, Christian Jaque, Maurice Cazeneuve, Dan Wolman et Edouard Molinaro. Au-delà d’une perspective classique qui serait uniquement liée aux critères de la fidélité à l’oeuvre originelle et à la valeur artistique de la recréation, cette réflexion, qui s’appuie sur les recherches de divers théoriciens de l’adaptation cinématographique, tente de discerner ce que ces nouvelles relectures du roman apportent à ce dernier, en le renouvelant ou le transformant, par des opérations de suppression, de condensation, d’ajouts, de transpositions ou de transformations, plus ou moins guidées par les principes mêmes du processus de transmédiation, ou bien par les intentions personnelles des réalisateurs. L’objectif étant de déterminer en quoi ces diverses réinterprétations donnent forme à un mythe de la féminité en constante évolution, ou plus exactement au parcours d’une femme qui, selon les époques et les pays, a tenté d’acquérir une forme d’indépendance, principalement grâce à ses atouts féminins,ca_ES
dc.description.abstractEste artículo se propone estudiar las representaciones de la feminidad a través del personaje de Nana, comparando una selección de seis adaptaciones cinematográficas y televisivas de la célebre novela epónima de Émile Zola, realizadas entre 1926 y 2001 por Jean Renoir, Dorothy Arzner, Christian- Jaque, Maurice Cazeneuve, Dan Wolman y Edouard Molinaro. Más allá de una perspectiva clásica que atendería únicamente a criterios de fidelidad a la obra original y al valor artístico de la recreación, este análisis, basado en tesis de diversos teóricos de la adaptación cinematográfica, intenta discernir lo que estas nuevas relecturas de la novela le aportan, al transformarlo o renovarlo, a través de mecanismos de supresión, condensación, aportaciones, transposiciones o transformaciones más o menos exigidas por el proceso de transmediación, o por las metas propias de los cineastas. Nuestro objetivo consiste en determinar en qué medida estas reinterpretaciones dan forma a un mito de la feminidad en constante evolución, o más precisamente a la evolución de una mujer que, según las épocas y los países, ha perseguido una forma de independencia basada sobre todo en sus atributos femeninos, no tanto para dominar al género masculino sino para lograr igualarlo.ca_ES
dc.description.abstractThis article proposes to examine and compare the representations of the femininity through the character of Nana in a selection of six film and television adaptations from the Emile Zola’s famous eponym novel, realized from 1926 till 2001 by Jean Renoir, Dorothy Arzner, ChristianJaque, Maurice Cazeneuve, Dan Wolman, et Edouard Molinaro. Beyond a classic perspective, which would be only guided by the criteria of the fidelity to the original creation and by the artistic value of the re-creation, this reflection, which is based on the researches of many theorists of film adaptations, aims to discern what these new re-reading of the novel bring to the original creation, by renewing or transforming it, by operations of deletion, condensation, addition, transposition or transformation, more or less guided by the principles of the Transmediation process, either than by the personal intentions of the various directors. The objective was to determine how these new interpretations create a constantly evolving myth of the femininity, or more exactly the way of a woman who, according to times and countries, tried to acquire a kind of independence, mainly thanks to its feminine assets, not in order to dominate the masculine gender but to succeed in equaling it.ca_ES
dc.language.isofraca_ES
dc.publisherEdicions de la Universitat de Lleidaca_ES
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a https://doi.org/10.21001/luc.19.20.08ca_ES
dc.relation.ispartofL'Ull crític, 2016, núm. 19-20, p. 125-146ca_ES
dc.rights(c) Edicions de la Universitat de Lleida, 2016ca_ES
dc.rights(c) Charlotte Andrieux, 2016ca_ES
dc.rights(c) Àrea de Filologia Francesa, 2016ca_ES
dc.subjectEmile Zolaca_ES
dc.subjectNanaca_ES
dc.subjectJean Renoirca_ES
dc.subjectDorothy Arznerca_ES
dc.subjectChristian-Jaqueca_ES
dc.subjectMaurice Cazeneuveca_ES
dc.subjectDan Wolmanca_ES
dc.subjectEdouard Molinaroca_ES
dc.subjectCinema i Literaturaca_ES
dc.subjectNovel·la popularca_ES
dc.subjectAdaptacions cinematogràfiquesca_ES
dc.subjectAdaptacions televisivesca_ES
dc.subjectFeminitatca_ES
dc.subjectEscriptura cinematogràficaca_ES
dc.subjectAdaptations cinématographiquesca_ES
dc.subjectAdaptations télévisuellesca_ES
dc.subjectThéories de l’adaptationca_ES
dc.subjectFéminitéca_ES
dc.titleLes représentations de la féminité à travers les adaptations de Nana d’Émile Zola pour le petit et le grand écranca_ES
dc.typearticleca_ES
dc.type.versionpublishedVersionca_ES
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_ES
dc.identifier.doihttps://doi.org/10.21001/luc.19.20.08


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record