Els Centres d'Estudis. Ciència, territori i cultura des de baix

View/ Open
Issue date
2013Suggested citation
Soldevila i Roig, Jordi;
.
(2013)
.
Els Centres d'Estudis. Ciència, territori i cultura des de baix.
Arts: revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, 2013, núm. 37, p. 7-11.
http://hdl.handle.net/10459.1/58588.
Metadata
Show full item recordAbstract
El 1876 s’iniciava la Restauració borbònica després de sis
anys d’expansió democràtica, la vida política patia una restricció
important de les llibertats i la cultura es convertia en
un refugi d’activistes i represaliats. Precisament, naixia
aquest any l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques
i dos anys més tard, fruit d’una escissió, l’Associació
d’Excursions Catalana (1878), dues entitats que entroncaven
amb l’activisme literari de la Renaixença, el primer
catalanisme i la influència del positivisme en la ciència.
L’antropòleg Llorenç Prats diu que apareixien “amb una
declarada vocació científica i catalanista; hom pretenia per
mitjà de les excursions aportar un coneixement positiu del
país en tots els aspectes, que fonamentés científicament
l’autoestima envers la imatge de Catalunya creada per la
Renaixença”, incloent-hi entre les seves dedicacions ciència,
literatura i art.1
Aquestes dues entitats es tornarien a trobar el 1891 sota el
nom de Centre Excursionista de Catalunya (CEC). La fusió
de les dues entitats va donar molta força als estudis que es
publicarien en forma de butlletí. Dotze anys més tard l’envergadura
científica assolida pel CEC li va permetre organitzar
els Estudis Universitaris Catalans (1903) amb
càtedres repartides a l’Ateneu Barcelonès, l’Escola Industrial,
la Biblioteca de Catalunya i l’Ateneu Polytechnicum.
El salt definitiu de l’excursionisme científic a la institucionalització
el farà el 1907 amb la creació de l’Institut d’Estudis
Catalans, amb el suport de la Diputació de Barcelona,
que pocs mesos després passaria a ser presidit per Enric
Prat de la Riba.