En aquest article pretenem donar una visió general de l’escola rural a Catalunya i del medi sòciogeogràfic en la qual està immersa. En les darreres dècades hi ha hagut canvis en el món rural, que ha deixat de ser essencialment agrícola per transformar-se en un espai residencial, de serveis o bé d’oci. Si tenim en compte els canvis estructurals, però també simbòlics que s’han produït en la societat rural catalana, la percepció que tenim actualment de la ruralitat ja no està associada, com era abans, a la idea d’endarreriment, ignorància, pobresa econòmica o comunicacions deficients. De la mateixa manera, l’escola rural ja no és “la Ventafocs” de l’Administració educativa i, malgrat que representa menys del dos per cent del total dels alumnes de l’ensenyament infantil i primari, gaudeix de professorat qualificat i d’equipaments comparables als de les escoles de ciutat.