Les fonts escrites situen a l’últim terç del segle v la conquestavisigoda de Tàrraco pels exèrcits del rex Euric i, amb ella, la delconjunt de la província romana. La historiografia tradicional vainterpretar aquests episodis com l’inici d’una fase de decadènciairreversible que hauria portat com a conseqüència una pèrduasignificativa de les antigues atribucions de la ciutat en tant quecapital de la Tarraconense romana. L’objectiu d’aquest article ésproporcionar una relectura de les fonts convencionals que permetenafrontar l’estudi històric de l’impacte de la conquesta visigoda deTàrraco d’acord amb els paràmetres renovadors de la historiografiarecent, desenvolupada en àmbit europeu. L’estudi de les fonts tex-tuals, amb una perspectiva actual, revela un impacte limitat delsinicials episodis de conquesta, així com una preservació significativade l’antic entramat social pels visigots. Les conclusions provinentsde l’estudi arqueològic ocupen un lloc fonamental en la superaciód’antigues interpretacions, alhora que avalen una continuïtat im-portant de les dinàmiques de transformació urbanística iniciadesper la ciutat tardana en un moment anterior.