Més enllà de la dimensió sentimental, popular i mediàtica d’una novel·la, aquest article posa de relleu les qualitats que justifiquen que una obra aparegui classificada com a literatura sentimental. L’autor es pregunta quines són les causes existencials i ontològiques de l’individu que expliquen l’acceptació d’aquest tipus de literatura i en quin sentit el component sentimental determina l’escriptura i a la vegada, la lectura. Amb aquesta finalitat emprèn un recorregut pel gènere novel·lístic centrant-se en el període comprès entre el segle XVIII i el XIX i examina tant autors masculins com femenins. D’una banda, en el repertori de la seva anàlisi figuren noms com els de Madame de Staël, Sand, Balzac, Stendhal o Pérez Galdós ; de l’altra, l’estudi se centra en una segona etapa en Madame de Staël i la seva obra Corinne ou l’Italie, per tal de destacarne els diferents aspectes que, units a la vessant sentimental, configuren la seva riquesa alhora que proporcionen la seva unitat.