tot, els seves heroïnes tendeixen a representar –de grat o per força- el paper que la concepció tradicional atribueix a la dona: el d’esposa i mare. Aquest article se centra en la figura de Suzanne, protagonista de La Jeannete, que sofrirà amb estoïcisme les conseqüències de la seva obediència filial: un matrimoni forçat i desgraciat. L’anàlisi de la novel·la permet posar de manifest una crítica social destinada a les mares que contradiuen la voluntat de les seves filles a l’hora d’escollir marit. L’estudi també posa de relleu la voluntat de l’autora de reivindicar determinats postulats jutjats massa moderns o immorals per a lasocietat del seu temps.