en el que es presentaven paraules classificades segons les seves dificultats ortogràfiques: paraules amb una b o una v i paraules amb una h. Alhora, vam distingir entre paraules que pertanyien a un paradigma verbal (imperfet: disfrutaba, paseaba; perfet: he pasado, me ha encantado, etc.) i altres que no (belleza, vistas, almohada, horarios, etc.). El dictat es va passar a nens de tercer, cinquè i sisè de primària. Els resultats van mostrar que el nombre d’errors en les formes de pretèrit perfet va disminuir significativament respecte als errors en paraules queno pertanyien a aquest paradigma verbal, en l’interval temporal de tercer a cinquè. Tanmateix, els resultats van ser diferents amb les paraules pertanyents al paradigma de l’imperfet. Aquestes dades ens indican, per una banda, que no tots els paradigmes verbals segueixen un mateix i únicpatró de desenvolupament i, per una altra banda, que, a cinquè de primària, els nens mostren una diferència en el tractament del grafema h segons si aquest forma part o no d’un paradigma verbal recorrent. Això podria interpretar-se com una evidència de l’ús de la consciència morfològica per solucionar un problema ortogràfic concret.