El present article té com a objectiu analizar els discursos literaris, religiosos i mèdics que convergeixen en una de les obres cabdals en llengua catalana medieval: l’Espill (1460), de Jaume Roig. Primerament, cal no oblidar que el seu autor va ser un dels metges més prestigiosos a la València quatrecentista, de manera que haurà de valorar-se el context científic que el nodreix; tampoc no pot oblidar-se, en segon lloc, la tradició misògina que forneix el seu extens poema narratiu. D’altra banda, voldria incidir en una cruïlla cultural encara poc analitzada —força insòlita al seu temps— que és la vinculada a la sodomia com a “creació” femenina; hom valorarà les significacions de la seva construcció, comparada a la lepra al mateix text.