Catalunya té atribuïda per l’Estatut d’autonomia la competència executiva en matèria penitenciària. Aquest fet, singular a l’Estat espanyol i amb pocs exemples anàlegs en altres països, ha plantejat, des del punt de vista jurídic, el problema de delimitar l’abast de la competència en relació amb la competència exclusiva de l’Estat sobre la legislació penal, processal i penitenciària. D’altra banda, aquesta singularitat esperona l’anàlisi de la relació que pot tenir amb les diferències reals entre el sistema penitenciari català i el de les presons espanyoles administrades per l’Estat, de les quals és una mostra la menor població penitenciària a Catalunya. Com a conclusió, l’estudi mostra que aquesta diferència no pot atribuir-se essencialment a una singularitat en l’exercici de la competència penitenciària, i que les dades oficials existents no permeten provar fins a quin punt els diversos actors del sistema penal podrien estar reflectint actituds menys punitives de la societat catalana respecte a l’espanyola.