per explorar com els individus que conviuen en aquests espais (re)construeixen la seva identitat plurilingüe tot intentant reconciliar la seva ideologia lingüística amb limitacions concretes de tipus pràctic i institucional. L'estudi es basa en l'anàlisi, mitjançant el mètode etnometodològic conegut com Membership Categorization Analysis de la interacció resultant de, per un banda, dos grups de discussió amb un grup d'estudiants abans i després de realitzar una estada Erasmus en una universitat danesa i, per altra banda, un grup de discussió amb una docent i dues membres del personal d'administració de la universitat. L'anàlisi revela els 'mètodes' discursius que adopten els estudiants i el personal de la universitat, com a parlants plurilingües el repertori dels quals inclou una llengua poc parlada com el danès o el català, per tal de 'donar sentit' a la seva tria lingüística, la qual situa la llengua local (el danès) en una posició clarament subsidiària en la vida quotidiana de la universitat.