que va des del neolític a l’edat mitjana/període islàmic.A partir d’aquestes dades s’evidencia l’evolució del paisatge forestal a la plana occidental catalana i l’ús que en feren les poblacions de cada època. Predominen en el conjunt les espècies de caràcter mediterrani, entre elles Quercus ilex-coccifera (alzina) i Pinus halepensis (pi blanc) són les més freqüentment consumides. No obstant això, destaca la presència de caducifolis, entre ells el Quercus sp. caducifoli (roure), que té especial importància en la fase neolítica i posteriorment en època ibèrica. Els canvis observats per a les fases més recents són conseqüència de l’explotació forestal intensiva, que hauria dut a un possible procés de desforestació, així sembla indicar-ho la presència cada cop més important d’espècies pioneres i heliòfiles.