Show simple item record

dc.contributorUniversitat de Lleida. Facultat de Lletres
dc.contributorPérez Almoguera, Arturo
dc.contributor.authorAguilar Muñoz, Mario
dc.date.accessioned2014-06-17T13:13:06Z
dc.date.available2014-06-17T13:13:06Z
dc.date.issued2013-06
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10459.1/47324
dc.description.abstractL'any 385, Priscil·lià i la resta del grup priscil·lianista era condemnat a la ciutat de Trèveris i, fruit de la ingerència determinant de l'usurpador Magne Màxim, es convertia en el primer heretge ajusticiat pel poder secular en nom de l'Església. Els fets de Trèveris, per bé que van significar el final de la disputa entre dos grups amb posicions antagòniques vers les característiques del nou cristianisme institucionalitzat, no van aconseguir acabar amb el priscil·lianisme. El moviment perdurà, especialment a la província de la Gallaecia, i Priscil·lià va esdevenir venerat com màrtir. L'Església, mentrestant, es fracturava per culpa de la competència jurisdiccional entre la institució clerical i el poder imperial. Aquest treball intenta ser un estat de la qüestió respecte a la dimensió social d'un moviment que, més enllà de l'eterna discussió entre la seva possible catalogació com a ortodòxia o heterodòxia, intenta contextualitzar el priscil·lianisme en el seu marc històric i els convulsos anys de les transformacions de l'antiguitat tardana.ca_ES
dc.description.abstractIn 385 d.C, Priscillian and the rest of Pricillianists were condemned in the city of Treveris and due to the determinant insertion of the usurper Magnus Maximos, Priscillian became the first heretic executed by the secular power in the name of the Church. Although the facts of Treveris meant the ending of the disputes between the two groups with opposed positions about the new institutionalized Christianism, they didn’t mean the ending of Priscillianism. The movement continued, especially in the province of Gallaecia, and Priscillian was worshiped as a martyr. Meanwhile, the Church fractured due to the jurisdictional competence between the clerical institution and the imperial power. This essay intends to be a study of the social dimension of a movement that, besides the eternal discussion between its possible catalogation as an orthodoxy or heterodoxy, tries to contextualise the Priscillianism in its historic framework and the tumultous years of the transformations of the late antiquity.ca_ES
dc.format.extent83 p.ca_ES
dc.language.isocatca_ES
dc.rightscc-by-nc-nd
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/*
dc.subjectPriscil·liàca_ES
dc.subjectImperi Romàca_ES
dc.subjectAntiguitat tardanaca_ES
dc.subjectMagne Màximca_ES
dc.subject.otherPriscilianismeca_ES
dc.subject.otherRomaca_ES
dc.subject.otherCristianismeca_ES
dc.titleLa dimensió social del moviment priscil·lianista en el context de l'antiguitat tardana. Heretgia, lluita contra la institucionalització eclesiàstica i contestació social.ca_ES
dc.typebachelorThesisca_ES
dc.audience.educationLevelGrau en Comunicació i Periodisme Audiovisual
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_ES


Files in this item

Thumbnail
Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

cc-by-nc-nd
Except where otherwise noted, this item's license is described as cc-by-nc-nd