La dimensió social del moviment priscil·lianista en el context de l'antiguitat tardana. Heretgia, lluita contra la institucionalització eclesiàstica i contestació social.

Ver/ Abrir
Fecha de publicación
2013-06Autor/a
Aguilar Muñoz, Mario
Otros autores/as
Universitat de Lleida. Facultat de Lletres
Pérez Almoguera, Arturo
Cita recomendada
Aguilar Muñoz, Mario;
.
(2013)
.
La dimensió social del moviment priscil·lianista en el context de l'antiguitat tardana. Heretgia, lluita contra la institucionalització eclesiàstica i contestació social..
http://hdl.handle.net/10459.1/47324.
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemResumen
L'any 385, Priscil·lià i la resta del grup priscil·lianista era condemnat a la ciutat de
Trèveris i, fruit de la ingerència determinant de l'usurpador Magne Màxim, es convertia en
el primer heretge ajusticiat pel poder secular en nom de l'Església. Els fets de Trèveris, per
bé que van significar el final de la disputa entre dos grups amb posicions antagòniques vers
les característiques del nou cristianisme institucionalitzat, no van aconseguir acabar amb el
priscil·lianisme. El moviment perdurà, especialment a la província de la Gallaecia, i
Priscil·lià va esdevenir venerat com màrtir. L'Església, mentrestant, es fracturava per culpa
de la competència jurisdiccional entre la institució clerical i el poder imperial. Aquest
treball intenta ser un estat de la qüestió respecte a la dimensió social d'un moviment que,
més enllà de l'eterna discussió entre la seva possible catalogació com a ortodòxia o
heterodòxia, intenta contextualitzar el priscil·lianisme en el seu marc històric i els
convulsos anys de les transformacions de l'antiguitat tardana.
Contexto
Grau en Comunicació i Periodisme AudiovisualProyectos de investigación europeos
Colecciones
- Grau en Història [49]
El ítem tiene asociados los siguientes ficheros de licencia: