Senyals i espills

View/ Open
Issue date
1996Suggested citation
Viana, Amadeu;
.
(1996)
.
Senyals i espills.
Sintagma: revista de lingüística, 1996, vol. 8, p. 73-84.
http://hdl.handle.net/10459.1/47209.
Metadata
Show full item recordAbstract
L'objectiu d'aquest article és discutir una antiga matriu comunicativa parcialment
assenyalada per A. Comte, Ch. S. Peirce i U. Eco. Aquests autors reconegueren
la relació entre marques, fletxes, ensenyes i espills com a diferents metàfores bàsiques de diverses operacions cognitives, encara que no en van presentar una visió de conjunt. Tots tres van treballar la distinció entre metàfora i metonímia, que va resultar tan fructífera en diferents dominis de recerca, com Jakobson (entre altres) ens va ensenyar. La meua hipòtesi és que aquestes quatre metàfores bàsiques (marques, fletxes, ensenyes i espills) es poden deduir correctament d'una matriu que relacioni l'eix metàfora-metonímia amb menes de codi ficació. E. Verón llançà una interessant reflexió sobre els modes analògic i digital, tot partint d'un problema semblant. Marques, etxes, ensenyes i miralls poden recordar bé operacions com senyalar i assenyalar, representar i reflectir, respectivament: estipular de manera aproximada com aquests objectes i aquestes operacions estan connectats podria ser una petita contribució a l'antic programa de Peirce i els altres.
Is part of
Sintagma: revista de lingüística, 1996, vol. 8, p. 73-84European research projects
Collections
The following license files are associated with this item: