La medina andalusina de Lleida en el segle XI: identitat i societat

Brufal Sucarrat, Jesús

doi:https://doi.org/10.7410/1054

Visualitza/Obre

rime_a2013n10p219.pdf (634.3Kb)

Data de publicació

2013

Autor/a

Brufal Sucarrat, Jesús

Citació recomanada

Brufal Sucarrat, Jesús; . (2013) . La medina andalusina de Lleida en el segle XI: identitat i societat. RiMe : rivista dell'lstituto di Storia dell'Europa Mediterranea, 2013, núm. 10, p. 219‐244. https://doi.org/10.7410/1054.

Resum

La ciutat a Alandalús és l’espai hegemònic del poder públic emiral i posteriorment califal. Partint de la ciutat de Lleida, analitzem la evolució des del segle VIII fins al segle XI de la consolidació dels espais urbans com a representants del poder. Talment, aquests, capitalitzen els districtes o cores,

mitjançant una xarxa de ciutats i fortificacions que li donen cohesió interna. Paral∙lelament, es vertebra i s’envigoritza una societat urbana partint d’elements comuns d’identitat i d’un discurs ideològic afí a la dinastia Omeia. La “gent de la ciutat” repre‐senten una part de la societat andalu‐sina, d’arrels hispano‐visigodes, i alhora, assumeixen l’hegemonia cultural de l’Islam, tot convivint en la nova realitat político‐social.

URI

http://hdl.handle.net/10459.1/47057

DOI

https://doi.org/10.7410/1054

És part de

RiMe : rivista dell'lstituto di Storia dell'Europa Mediterranea, 2013, núm. 10, p. 219‐244