La medina andalusina de Lleida en el segle XI: identitat i societat

Visualitza/ Obre
Data de publicació
2013Citació recomanada
Brufal Sucarrat, Jesús;
.
(2013)
.
La medina andalusina de Lleida en el segle XI: identitat i societat.
RiMe : rivista dell'lstituto di Storia dell'Europa Mediterranea, 2013, núm. 10, p. 219‐244.
https://doi.org/10.7410/1054.
Metadades
Mostra el registre d'unitat completResum
La ciutat a Alandalús és l’espai hegemònic del poder públic emiral i posteriorment califal. Partint de la ciutat de Lleida, analitzem la evolució des
del segle VIII fins al segle XI de la consolidació dels espais urbans com a
representants del poder. Talment, aquests, capitalitzen els districtes o
cores, mitjançant una xarxa de ciutats i fortificacions que li donen cohesió
interna. Paral∙lelament, es vertebra i s’envigoritza una societat urbana partint
d’elements comuns d’identitat i d’un discurs ideològic afí a la dinastia Omeia. La “gent de la ciutat” repre‐senten una part de la societat andalu‐sina, d’arrels hispano‐visigodes, i alhora, assumeixen l’hegemonia cultural de l’Islam, tot convivint en la nova realitat político‐social.