Grau en Biotecnologia

Permanent URI for this collection

Treballs de fi de grau en Biotecnologia de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària [Més informació]

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 20
  • Item
    Open Access
    Cossos d’inclusió i agregats proteics en la producció heteròloga de proteïnes
    (2022) Sinfreu Bergués, Roger
    Les proteïnes recombinants són una part fonamental de la vida de moltes persones, ja sigui de forma directa com indirecta. Un elevat percentatge de les proteïnes emprades en investigació, en la indústria o com a tractaments terapèutics tenen com a tret comú que s’obtenen de forma heteròloga en procariotes. Els cossos d’inclusió o IBs (sigles de l’anglès, Inclusion Bodies) són agregats formats per proteïna que s’està traduint i que no pot ser plegada de forma correcta degut a l’elevada producció que satura els mecanismes cel·lulars dels procariotes productors. Aquestes proteïnes agregades no són funcionals ja que la funcionalitat d’una proteïna està lligada fortament amb la seva estructura tridimensional i el seu plegament. D’aquesta forma, els IBs redueixen el rendiment d’obtenció de proteïna funcional. És per aquest motiu, que en el present treball s’ha realitzat una revisió bibliogràfica sobre aquests agregats proteic, centrant-se en els diferents mecanismes actuals per a prevenir-ne la formació. A més a més també s’han tractat les futures aplicacions i potencials línies d’investigació relacionades amb els IBs, així com diferents estratègies per a poder recuperar les proteïnes a partir dels IBs i poder-les plegar de forma correcta per a què recuperin la seva funcionalitat.
  • Item
    Open Access
    Development of plant-based vaccines and diagnostic kits for SARS-CoV-2: a literature review
    (2022-06) Rosa Espinet, Clàudia
    La COVID-19 és la malaltia causada pel virus SARS-CoV-2 el qual és responsable l’actual pandèmia. Malgrat els països del primer món aparentment han superat l’emergència sanitària que ha comportat la malaltia en qüestió, els països en vies de desenvolupament encara estan patint la malaltia i les seves conseqüències socioeconòmiques. Per tant, per tal d’acabar amb la transmissió del virus i prevenir mutacions d’aquest que podrien comprometre l’efectivitat de les actuals vacunes, cal que la humanitat proporcioni vacunes i tests de diagnosi de la malaltia a aquests països. La biotecnologia vegetal ofereix una solució adequada per a complir aquest objectiu: a més de proporcionar sistemes de baix cost i escalabilitat, els antígens del SARS-CoV-2 es poden emmagatzemar in planta sense el requisit d’una cadena de fred. Degut a aquests avantatges, moltes empreses han invertit en el desenvolupament de vacunes contra el SARS-CoV-2 produïdes en plantes. La primera vacuna comercial contra la COVID-19 fabricada en plantes es va produir mitjançant expressió transitòria en Nicotiana benthamiana, de la família del tabac, per la farmacèutica canadenca Medicago Inc. Aquesta vacuna rebé l’aprovació del govern del Canadà al febrer de 2022. A més a més, s’ha dut a terme una recerca extensiva en la matèria, la qual ha demostrat que els antígens del SARS-CoV-2 fabricats en plantes poden ser produïts eficient i econòmicament. Diversos experiments in vitro i in vivo han demostrat una activitat d’unió a la cèl·lula hoste dels antígens produïts en plantes comparable als antígens produïts en mamífers i són capaços de induir immunogenicitat. Així doncs, els sistemes d’expressió vegetals proporcionen una opció viable i rentable per als països en vies de desenvolupament.
  • Item
    Open Access
    Avenços en la producció de taxol en cultius in vitro de cèl·lules i teixits de Taxus spp
    (2022-07) Almendro Martí, Maria
    El taxol, és un metabòlit secundari obtingut en molt baixes concentracions de l'escorça del teix, trobat per primera vegada a l'escorça de Taxus brevifolia. A causa de la seva activitat anticancerosa contra diversos tipus de càncer, com el de mama i ovari, s'ha convertit en un dels fàrmacs antineoplàstics més efectius desenvolupats fins el moment. Malgrat els molts èxits clínics, l'obtenció limitada de taxol de l'escorça del teix no permet satisfer les demandes creixents de taxol al mercat. Per aquesta raó, aquest treball bibliogràfic pretén centrar-se en les diferents estratègies desenvolupades i d'altres que estan en recerca actualment per incrementar la producció de taxol mitjançant el cultiu in vitro de cèl·lules i teixits de Taxus spp. En aquesta revisió, es presentarà primerament la semi síntesi com a mètode per a la producció de taxol, a continuació, la producció de taxol en cultius in vitro de Taxus spp.: s'exposaran algunes de les optimitzacions que són efectives per augmentar la producció de taxol i, sobretot, s'emfatitzarà en els diferents elicitors utilitzats, especialment en els més recentment estudiats. A continuació, s'exposaran les diferents estratègies desenvolupades a nivell de laboratori amb els elicitors i les seves combinacions en cultius cel·lulars i de cal·lus de Taxus spp. Posteriorment, també es farà referència a l'enginyeria metabòlica aplicada fins al moment i es donarà a conèixer les diferents estratègies desenvolupades mitjançant elicitors en cultius cel·lulars i de hairy roots de Taxus media que incorporen el transgèn de la taxadiè sintasa de Taxus baccata per la producció de taxol. Finalment, s’identificaran alguns dels avenços en la producció de taxol en organismes heteròlegs. La informació recopilada demostra que se segueix investigant en nous mètodes més eficaços i sostenibles per una major producció de taxol, i s'identifica l'enginyeria metabòlica com la millor estratègia per incrementar la producció de taxol en un futur.
  • Item
    Open Access
    Terapias basadas en tecnología de células madre para el tratamiento de enfermedades del corazón
    (2022) García Carpi, Sandra
    Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món. A causa de la insuficient capacitat regenerativa del cor, la lesió produïda per la isquèmia miocàrdica comporta la pèrdua massiva de cardiomiòcits afectant la funció del cor, cosa que pot derivar en una insuficiència cardíaca. Actualment, els tractaments terapèutics presenten limitacions. En aquest context, les teràpies basades en cèl·lules mare sorgeixen com una tecnologia prometedora ja que el seu potencial de diferenciació en diferents tipus cel·lulars permet obtenir cardiomiòcits que, en un principi, són capaços de regenerar el teixit lesionat i millorar la funció cardíaca. Tot i que un elevat nombre d'estudis han demostrat que aquest tipus de teràpia és un enfocament esperançador, els resultats obtinguts a molts assajos clínics són controvertits ja que els beneficis observats són limitats. Aquesta revisió pretén aportar una visió general dels diferents tipus de cèl·lules mare utilitzats, els mecanismes d'acció possibles, les estratègies que s'estan desenvolupant per optimitzar la teràpia, els desafiaments existents i les perspectives futures.
  • Item
    Open Access
    iPSC aplicadas al tratamiento del Parkinson
    (2021) Úbeda Sáez, Esther
    El Parkinson es una enfermedad neurodegenerativa que afecta principalmente al movimiento de las personas. Este trastorno se origina debido a la pérdida de las neuronas dopaminérgicas (DA) que son las encargadas de producir dopamina. La enfermedad del Parkinson (EP) puede ser genética (familiar) o idiopática (esporádica). Actualmente, las terapias disponibles solo tratan los síntomas y el estudio de la enfermedad está limitado por no disponer de tejido cerebral vivo, por esta razón, hasta el momento la investigación se había basado en modelos animales. Sin embargo, la tecnología iPSC supera estas limitaciones, puesto que permite generar neuronas dopaminérgicas con las que establecer modelos para estudiar la enfermedad, para testar posibles fármacos e incluso para llevar a cabo trasplantes celulares. En esta revisión, primero se detallará el protocolo de reprogramación y diferenciación, es decir, como transformar las células somáticas en iPSC para luego convertirlas en neuronas DA. A continuación, se especificarán algunos modelos establecidos a partir de neuronas DA generadas por la técnica de las iPSC para estudiar la patología de la enfermedad cuando está asociada a mutaciones genéticas, es decir, cuando se trata de la EP familiar. Del mismo modo, se enunciarán modelos para comprender la EP idiopática. También mediante modelos de la EP, se analizará cómo afecta el envejecimiento y los factores ambientales en el desarrollo de la enfermedad y, como las técnicas de edición del genoma juegan un papel importante en ella. Seguidamente, se aportarán los nombres de posibles dianas o agentes terapéuticos contra la EP. Finalmente, se hablará del trasplante celular haciendo hincapié en: la fuente celular, la ubicación y la estrategia de inervación óptima, la seguridad y la respuesta inmune del trasplante. Se expondrá el primer trasplante humano realizado en Japón con las neuronas DA generadas a partir de iPSC.