Màster universitari en Llengües Aplicades

Permanent URI for this collection

Treballs de fi de màster en Llengües Aplicades de la Facultat de Lletres [Més informació del màster]

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 24
  • Item
    Open Access
    Anàlisi de les interferències lexicosemàntiques i sintàctiques del català en el procés d’aprenentatge de la llengua de signes catalana (LSC): un estudi de cas
    (2022-09) Altadill Diego, Laia
    Les interferències lingüístiques sorgeixen pel contacte de les llengües, ja sigui per motius socials, com compartir l’àmbit d’ús, o individuals, com l’aprenentatge de segones llengües o el bilingüisme. Aquest treball estudia les interferències individuals durant el procès d’aprenentatge d’una segona llengua. Per fer-ho, s’han investigat els processos de transferència d’elements lingüístics del català oral a la llengua de signes catalana durant l’aprenentatge d’aquesta última com a segona llengua. En aquest estudi s’ha identificat, descrit i analitzat les unitats interferencials lexicosemàntiques i sintàctiques durant l’aprenentatge de la llengua de signes catalana per part d’alumnat catalanoparlant. A continuació, s’han comparat els resultats dels fenòmens documentats amb aquells que sorgeixen pel contacte de llengües de la mateixa naturalesa, en aquest cas, dues llengües orals. Mitjançant una anàlisi qualitativa, s’ha determinat que la naturalesa de les llengües no actua de barrera a l’entrada d’elements lingüístics, excepte en el fenomen dels fals amic.
  • Item
    Open Access
    Análisis de los anglicismos crudos de la sección de moda de las revistas masculinas de estilo de vida
    (2022) Beiro de la Fuente, Paula
    La moda es un fenómeno social de nuestro tiempo y las tendencias de cada temporada dejan su impronta no solo en las prendas y complementos que usamos o en la economía de un país, sino también en el vocabulario que empleamos para designar cada una de estas realidades. Los estudios previos se han centrado principalmente en el análisis de los anglicismos presentes en las secciones de moda de las revistas femeninas (Balteiro Fernández, 2012, 2014; Balteiro Fernández & Campos Pardillos, 2012; Pérez Fernández & Gutiérrez Fernández, 2019; Rodríguez Gutiérrez, 2018; Tenorio Martín, 2016; Zúñiga Martínez, 2019). Siguiendo esa línea de investigación, el objetivo de este estudio es analizar el comportamiento lexicográfico y ortotipográfico de los anglicismos crudos presentes en la sección de moda de las ediciones españolas de las revistas masculinas de estilo de vida Esquire y GQ. Para ello, se ha realizado un análisis de corpus de 12 meses de artículos de cada revista (desde marzo de 2019 hasta marzo de 2020). Los resultados de esta investigación, pionera en su campo, muestran que ambas publicaciones (Esquire y GQ) utilizan un vocabulario parecido (coinciden en las muchas ocurrencias de palabras como denim, jeans, jersey, look, sneakers o vintage, entre otras) y en una proporción semejante (51,4 % Esquire y 48,6 % GQ). Asimismo, revelan que los recursos léxicos del español (Diccionario de la RAE o Glosario de la moda de la Fundéu) no recogen los anglicismos que emplean estas publicaciones (incluyen alrededor de un 40 %), que estas voces extranjeras no se marcan ortotipográficamente (solo un 23 %) y que es un corpus rico en falsos anglicismos (un 10%).
  • Item
    Open Access
    Students’ Beliefs about English Proficiency and English-Medium Instruction at the University of Andorra
    (2021-09) Vaughan, Alisa May
    As the University of Andorra adapts to globalization and the internationalization of higher education, UdA administrators have adopted language policies that prioritize English and the implementation of EMI (Grup de Recerca en Llengües, 2018; Política lingüística, 2021; Universitat d’Andorra, 2018). In this way, English has taken a privileged position as a vehicular language alongside Catalan, with all four on-campus bachelor’s degrees having introduced compulsory EMI courses into their curricula (Consell de la qualitat de la Universitat d’Andorra, 2017; Llengües, 2020). This study explores UdA students’ language beliefs about UdA’s language management according to Spolsky’s (2004) three-component theory on language policy (language management, language beliefs, and language practices). An analysis of UdA students’ language beliefs as a way of measuring their congruency with UdA’s language management decisions is crucial to understanding their potential for success (Spolsky, 2005). This research presents the first qualitative data on UdA students’ beliefs about English proficiency and EMI, to our knowledge. This current section presents this study’s most significant conclusions and the author’s recommendations for UdA’s language policy. It also describes this study’s limitations and provides ideas for future research on EMI at UdA.
  • Item
    Open Access
    El rol del pas per l’Escola d’Adults de sis alumnes immigrants com a mitjà per la seva introducció al món laboral i socialització
    (2021-10) Porta Susagna, Rosa Maria
    Les escoles d’adults sempre han tingut un paper determinant en el procés de socialització i d’aprenentatge de la llengua catalana dels nouvinguts però, per diverses raons, aquests alumnes es quedaven estancats en els primers nivells. En els darrers anys, la tipologia d’alumnat nouvingut ha canviat d’alumnes amb nivells molt baixos o analfabets a joves que han cursat estudis de secundaria o superiors als seus països d’origen destacant-ne la presència de dones de Marroc. Aquest estudi pretén investigar en quins aspectes el pas per l’escola d’adults els facilita el procés de socialització i d’aprenentatge de llengua catalana. Per una banda, a través de diferents entrevistes etnogràfiques semi dirigides, s’analitza la realitat de les estudiants. Per una altra banda, s’avalua les accions que realitza una escola en concret per determinar si s’adeqüen a les necessitats d’aquestes alumnes i són eficaces.
  • Item
    Open Access
    Els nous catalanoparlants d’origen búlgar a Lleida en una associació cultural autoorganitzada
    (2021-10) Hristova Veselinova, Yordanka
    En aquesta treball hem volgut estudiar, des d’una perspectiva sociolingüística crítica de base etnogràfica, els usos, els rols i els significats socials que tenen les llengües locals de la societat d’acollida en una xarxa social d’11 persones d’origen búlgar que tenen en comú el fet de socialitzarse en una associació sociocultural auto-regulada i auto-gestionada (un estudi de cas), amb l’objectiu d’aproximar-nos als seus repertoris multilingües, identitats lingüístiques i ideologies lingüístiques com a persones migrades en una societat bilingüe on les dues llengües locals, una de majoritària i global com el castellà i una de minoritzada i no oficial a Europa com el català, coexisteixen de manera complexa. Més concretament, hem volgut entendre fins a quin punt, amb quins repertoris lingüístics i amb quines racionalitats i discursos en torn de les llengües aquesta xarxa d’un col·lectiu de migrats poc explorat construeixen la seva incorporació sociolingüística en espais de socialització propis regulats entre i per persones del mateix origen etnolingüístic (sovint de difícil accés), en contextos de migració, en una ciutat capital de província, Lleida, de la qual existeixen pocs estudis. El nostre focus principal ha estat centrar-nos en la relació d’aquestes persones amb la llengua catalana, intentant entendre com, fins a quin punt, on, amb qui, quan, per què i amb quines conseqüències, fan mudes lingüístiques, o no, incorporant i apropiant-se de la llengua catalana i presentant-se i esdevenint nous parlants del català. Durant el procés d’investigació hem utilitzat el mètode qualitatiu inductiuinterpretatiu per l’obtenció de dades sobre les pràctiques, les ideologies i de les identitats lingüístiques i la seva anàlisi. Com a principal eina teòrica-analítica d’investigació hem utilitzat el concepte del nouparlantisme, entenent-lo com un fenomen que implica la incorporació de la/les llengua/es de la societat d’acollida (i de llengües que circulen en aquesta societat, però no tenen perquè ser llengües locals) en el repertori lingüístic propi de les persones transnacionals.