L'economia de béns simbòlics en la transformació capitalista de la societat. El cas de Pere i Josep Segarra, propietaris d'lvars d'Urgell

Capdevila i Capdevila, Joaquim

View/Open

011712.pdf (850.2Kb)

Issue date

1998

Author

Capdevila i Capdevila, Joaquim

Suggested citation

Capdevila i Capdevila, Joaquim; . (1998) . L'economia de béns simbòlics en la transformació capitalista de la societat. El cas de Pere i Josep Segarra, propietaris d'lvars d'Urgell. Estudis d'història agrària, 1998, núm. 12, p. 129-154. http://hdl.handle.net/10459.1/41078.

Abstract

La raó fonamental que ens ha menat a fer aquest estudi és la sorprenent hibridació de materials simbòlics que es troba en les vides, a cavall dels segles XIX i XX, dels propietaris d'Ivars d'Urgell, Pere Segarra, particularment, i Josep Segarra. Efectivament, veiem, sincronitzats en la seva acció, símbols netament de l'antic règim i símbols moderníssims. Símbols que els realcen, que els institueixen, directament, i d'altres -els que deriven dels mecanismes de reproducció social de l'estat liberal- que ho fan de manera indirecta. Alhora que practiquen el ritual del "pa de caritat" per als pobres del poble i passavolants, d'altra banda subscriuen pòlisses d'assegurança de béns immobles, participen directament en les successives fases d'irrigació del terme d'Ivars, o introdueixen adobs i insecticides en la cultura agrària local. Alcaldes i membres de diferents comissions municipals, cedeixen solemnement al poble les suposades relíquies -que ells posseeixen- del seu patró Sant Andreu. En qualsevol cas, la característica bàsica d'una manipulació simbòlica com aquesta seria que, tant si es tracta de símbols antics com moderns, tant si són d'aplicació directa com indirecta, són els propietaris com els Segarra els qui, en el context local, detenen un monopoli ostentós dels actius simbòlics.