Any: 2018 Núm.: 2
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessIntermedialidad y semiótica en Noche de Guerra en el Museo de Prado1 de R. Alberti: instrumentos de proceso a la Historia de España(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Mah, AndréAquest article té una doble finalitat: portar a la pràctica l’enfocament intermedial encara en debat; i sobretot, interpretar, mitjançant aquest exercici, el sentit de la varietat de les formes artístiques imbricades en NGMP. De fet, si l’ús de la projecció cinematogràfica permet conèixer els quadres dels pintors allotjats al Museu del Prado i la seva història, el recurs a unes pintures, uns poemes i unes cançons populars intencionalment seleccionats i interrelacionats li serveix al dramaturg com a instrument per processar la Història d’Espanya des d’un dels seus elements més recurrents: la guerra i les seves conseqüències.
- ItemOpen AccessLa remodelación del prólogo en Bajo el cielo nublado de Nelson Estupiñán Bass(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Mvondo, WilfriedLa finalitat d’aquest treball és posar en evidència la particular construcció del pròleg inclòs en Bajo el cielo nublado. La pregunta central que ens guia en aquesta reflexió és la següent: com escriu Estupiñán Bass el pròleg en aquesta novel·la i per què? Postulem que, en la novel·la estudiada, l’autor remodela el pròleg. La nostra investigació s’inscriu en la perspectiva sociocrítica i utilitza les pautes metodològiques d’Álvarez Espino i Góngora Fernández sobre l’anàlisi de l’estètica literària, treballs prosseguits per García Tejera.
- ItemOpen AccessEspejo y especularidad en As de oros de Rubén Bonifaz Nuño(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Mahop Ma Mahop, Romuald-AchilleEl motiu del mirall figura entre els més freqüents del sistema simbòlic de la literatura moderna. Això s’aprecia especialment en l’obra lírica de diversos autors contemporanis on revesteix els més diversos matisos. El present article examina la reiteració de la imatgeria del mirall a As de oros (1981) del mexicà Rubén Bonifaz Nuño (1923-2013). El mirall s’estudia des de tres principals perspectives: la malenconia davant la degradació de l’aparença física, el desdoblament com a joc especular amb la identitat i, finalment, la postulació d’un temps inalterable de l’altre costat del mirall com a baluard contra l’esdevenir.
- ItemOpen AccessRelato novelado/ relato filmado. Un análisis comparado de La Regenta(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Zambo Bomba, AppolinnaireAquest article aborda la problemàtica de les interaccions entre diferents expressions artístiques en general, i en particular les que es pot observar entre una novel·la i la seva adaptació fílmica. Mitjançant l’anàlisi dels mecanismes de l’adaptació cinematogràfica de la Regenta, i des d’un enfocament de la intermedialitat, l’estudi pretén elucidarles divergències discursives entre la novel·la i el seu hipertext fílmic. El problema que sustenta aquesta anàlisi resideix en la falta de correspondència entre les expressions novel·lesca i fílmica de la mateixa “història”. Des de llavors, com s’expliquen les divergències discursives entre el relat novel·lat de La Regenta i el seu hipertext fílmic? Postulem que les discordances discursives entre el relat novel·lat i el relat filmat de La Regenta es deuen a les estètiques artístiques com a reflex de les diferències mediàtiques entre ambdues arts. De fet, és important considerar el fenomen d’adaptació com una pràctica inter- i transmediàtica amb arrels en l’estètica de la recepció i com un espai (medi) que selecciona i organitza els mecanismes de la reescriptura del relat novel·lat. Resulta que dues categories narratives, els actants i els espais, constitueixen la base de la transposició fílmica de la Regenta.
- ItemOpen AccessLa Pequeña Habana miamense o la metáfora del anticastrismo y de la cubanidad: lectura sicocrítica de El año que viene estamos en Cuba de Gustavo Pérez Firmat(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Moukouti Onguédou, GeorgesLa Petita Havana o “Little Havana” és un espai mític i real alhora, ubicat a Miami, Florida. Representa l’epicentre de la vida social, cultural i fins i tot política de la comunitat cubana de l’exili nord-americà. En la crònica autobiogràfica El año que viene estamos en Cuba (1997), es revela com a metàfora de l’anticastrisme o alegorización inconfessada de la ideologia anticomunista, a la vegada transplantament de la cubanitat. Gustavo Pérez Firmat, autor de l’obra, considera La Petita Havana com a succedani de l’Havana de Cuba on ell es queda immune “contra el virus de l’assimilació” i on ningú es sorprèn del seu anticastrisme. Partint dels plantejaments teòrics de la Sicocrítica de Charles Mauron (1963), destaquem d’aquesta actitud fets i relacions inherents a la personalitat inconscient de l’autor.
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »