Any: 2022 Núm.: 32

Permanent URI for this collection

https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/84747

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 13
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    El sistema de numerals ibèric: més enllà de la semblança formal amb els numerals bascos
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2022) Ferrer i Jané, Joan
    Aquest treball sintetitza les evidències favorables a la identificació del sistema de numerals ibèric, les quals s’estructuren en quatre apartats: la similitud formal amb els numerals bascos, la combinatòria interna, les proves de valor de les marques de valor de les monedes, amb ban (1), erder (1/2) i śeŕkir (1/6), i els contextos propicis. Es posa especial èmfasi en les evidències que es poden derivar dels objectes en què apareixen i del seu context arqueològic, com el pes de pedra del Puig Castellar, amb abaŕ (10), i el dolium de Ruscino, amb ogei (20). També es revisa l’impacte de la teoria en el món acadèmic, quasi sempre favorable en el camp ibèric i desfavorable en el de la lingüística històrica basca. Les evidències aportades i el nombre d’elements identificats, onze, descarten completament l’atzar, cosa que, combinada amb el fet que les probabilitats d’un manlleu de tot el sistema són pràcticament nul·les, implica que l’única opció possible és que ambdues llengües estiguin genèticament relacionades.
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    Una nova visió de l’anomenada domus suburbana de la necròpolis paleocristiana del Francolí
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2022) Gebellí Borràs, Pere
    L’any 1923 es va posar al descobert un extens conjunt de restes arqueològiques, bona part de les quals estaven relacionades amb una enorme necròpolis, amb més de 2.000 enterraments. Aquesta necròpolis, localitzada a la vora del riu Francolí, va estar en ús entre els segles III i V dC. En aquest treball volem presentar una nova lectura de part d’aquestes estructures, les que tradicionalment s’anomenen domus suburbana i que estan integrades en el conjunt arqueològic del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona. En un primer moment, a finals segle I-inicis del segle II dC, hi hauria hagut una domus suburbana equipada amb un jardí annex. Posteriorment, aquesta domus hauria estat objecte de reformes, amb la construcció de dos sectors termals i una important ampliació. Aquest edifici hauria perdut la funció original i s’hauria convertit en el que es coneix com a balnea meritoria, uns banys probablement equipats amb zona d’hostatgeria. La datació proposada per a aquesta nova fase seria mitjan segle II dC.
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    Els mosaics de la vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2022) Bouzas, Marc; Burch, Josep; Prat, Marc; Roqué, Carles; Vivó, David
    La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà) està situada al litoral de la prouincia Hispania Tarraconensis. Concretament, s’alça damunt un esperó rocós que antigament s’endinsava en el mar. Va ser construïda en època republicana, durant la primera meitat del segle I aC. Als anys seixanta del segle I dC, la vil·la republicana va ser derruïda, i damunt de les restes es va efectuar un gran anivellament del terreny, que va servir per bastir-hi un nou edifici. Cap a finals del segle II o inicis del III, el cos meridional d’aquest sector de la vil·la va ser àmpliament remodelat, ja que s’hi va crear un únic àmbit, de notables dimensions i pavimentat amb un mosaic. Alhora, les habitacions que es localitzaven a l’angle sud-est de la vil·la van ser pavimentades de la mateixa manera, colgant els sòls d’opus signinum de la fase anterior.
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    A Verdú fan cantirets. L’antic forn de Cal Salisi, la producció de ceràmica negra a la vila closa: una problemàtica cronològica
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2022) Cardona, Ramon; Coso Àlvarez, Júlia; Peix Visiedo, Judith; Salisi i Clos, Josep M. (Josep Maria)
    L’estudi del forn de Cal Salisi està relacionat amb la producció ceràmica de Verdú (Catalunya), un poble conegut tradicionalment per la ceràmica negra verdunina. L’estudi arqueològic i documental parteix de les incògnites sobre el moment en què va estar en ús aquest forn, la ceràmica que s’hi va produir i la identitat del seu propietari. L’estudi documental ha permès aproximar la cronologia d’amortització del forn, que se situa en un moment anterior a finals del segle XV, quan ja no estaria en ús. Gràcies a la consulta de fonts documentals històriques, es podria considerar que Cal Salisi és un dels forns conservats més antics del poble, en remuntar-se fins abans de 1549. L’estudi arqueològic ha permès conèixer la producció ceràmica, així com l’amortització del forn, gràcies a l’examen tipològic dels materials recuperats —ceràmica vidrada, ceràmica comuna, suports de forn i, sobretot, sellons i cànters. Els materials s’han pogut englobar, a partir de la seva forma, en tipologies prèviament definides i en d’altres de nova creació.
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    Sadurní Ximénez (1926-1933): les ambicions arqueològiques d’un aventurer oblidat
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2022) Mendoza Sanahuja, Marc
    Els darrers anys de la vida del maonès Sadurní Ximénez són d’una activitat frenètica, amb una multitud de projectes ambiciosos. Entre el 1926 i el 1928 va concebre projectes de la magnitud de la fundació d’un institut arqueològic a Atenes, unes excavacions pioneres a Beòcia, una edició de Pausànies, la creació d’una revista d’estudis clàssics, un creuer arqueològic o l’ascensió al mont Olimp. Malauradament, bona part d’aquests projectes no van arribar a bon port, però això no va aturar Ximénez. Malgrat que va planejar tornar a la seva illa natal de Menorca, les seves activitats el van mantenir ocupat fins a la seva mort, a París, encara amb diversos projectes en marxa. Sens dubte, aquests anys representen el cant de cigne d’un ambiciós investigador aficionat que va estar relacionat amb grans figures del món polític, acadèmic i cultural.