Grau en Estudis Catalans i Occitans

Permanent URI for this collection

Treballs de fi de grau en Estudis Catalans i Occitans de la Facultat de Lletres [Més informació]

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 19
  • Item
    Open Access
    Ausiàs March: Fantasiant, amor a mi descobre (XVIII) Estudi d’un poema emblemàtic del cicle Llir entre cards
    (2023-06) Ortiz Salvador, Mariona
    Aquest article presenta una lectura del poema XVIII d’Ausiàs March (Fantasiant, amor a mi descobre), inclòs en el cicle Llir entre cards. El poeta hi descriu, amb to teòric i intenció persuasiva, una experiència contemplativa capaç d’inhibir la sensualitat i procurar un delit perdurable, tot fent èmfasi en la singularitat del jo, al qual han estat revelats en exclusiva els secrets de l’amor. Es para atenció al concepte psicològic de la phantasia, clau per a la interpretació del poema, i als versos estramps, que serveixen al poeta per remarcar la seva excepcionalitat.
  • Item
    Open Access
    Estudi del grau de castellanització en els àmbits de l’alimentació i del gimnàs a la població de Maials
    (2023) Raidó Benavent, Roger
    A Catalunya, el català i el castellà conviuen com a llengües oficials, però no en perfecta harmonia, ja que, el català, llengua pròpia de la regió, es veu influenciada pel castellà. L’adopció de formes castellanes es coneix com a castellanització. Partint d’aquesta evidència, en aquest treball s’analitzarà el grau de castellanització de dos àmbits en concret: el de l’alimentació i del gimnàs a una zona específica, el poble de Maials. Per dur a terme aquest estudi s’ha enviat per missatgeria instantània una enquesta sobre terminologia de l’alimentació a trenta maialencs a l’atzar i s’ha fet el mateix amb una enquesta de terminologia de gimnàs, però a trenta maialencs que tenen certs coneixements en aquest marc. En aquests qüestionaris, els entrevistats escrivien com anomenen els diferents elements que se’ls hi mostrava, relacionats amb l’alimentació i el gimnàs. Després, se’ls hi ha enviat com s’anomena la terminologia en qüestió en llengua catalana. Al mateix temps, a través de dues enquestes breus, se’ls ha demanat si coneixien el vocabulari d’aquests àmbits en llengua catalana o en alguns casos, si preferien servir-se del castellà o l’anglès. A partir d’aquestes i altres preguntes, juntament amb les respostes de les dues primeres enquestes, s’ha pogut mesurar el grau de castellanització i els motius de la seva adopció.
  • Item
    Open Access
    Estudi antroponímic dels prenoms i renoms de casa del municipi de Sudanell
    (2023-06) Trepat Cases, Mar
    De la disciplina de l’onomàstica, la ciència que estudia els noms propis, en neixen dues branques principals: la toponímia, que estudia els noms de lloc i l’antroponímia, que estudia els noms de persona, altrament anomenats antropònims, és a dir, els prenoms, els cognoms i els renoms de les cases. En el cas d’aquest treball, s’ha optat per desenvolupar un estudi antroponímic únicament dels prenoms i dels renoms de les cases de la localitat de Sudanell a través d’entrevistes a la seva població i de documentació municipal i parroquial conservada tant a l’Ajuntament de Sudanell com a l’Arxiu Diocesà de Lleida (ADLL). La troballa dels prenoms dels habitants d’aquest petit municipi comença l’any 1639 i clou l’any 2023, per tant, la primera part del treball tracta d’una anàlisi dels noms de pila o de bateig de les persones que han residit a la població de Sudanell des del segle XVII fins a l’actualitat. La segona part del treball és un estudi dels renoms de les cases de Sudanell, noms no reconeguts oficialment que han esdevingut noms de casa. D’aquests, només se n’ha inclòs una única forma, la més recent. En l’apartat final, s’ha elaborat un annex que engloba, per ordre cronològic, els prenoms i cognoms de cada habitant de Sudanell, és a dir, el seu nom complet; també s’ha incorporat un llistat de tots els carrers del poble, seguint una distribució diferent, en aquest cas, del carrer principal als que neixen d’aquest, amb la numeració de les cases que s’hi troben i el seu renom corresponent.
  • Item
    Open Access
    La vitalitat del català a secundària: el cas de Santa Coloma de Queralt
    (2023-06) Trilla Vilà, Guillem
    La llengua catalana és un dels principals signes d’identitat del nostre territori. Que la nostra llengua estigui present a l’ensenyament és imprescindible i ha hagut de lluitar durant anys per introduir-s’hi. Els darrers anys ha anat creixent una preocupació pel poc ús del català als centres de secundària, causada per les males dades que s’han obtingut a través de diferents informes i estudis, juntament amb atacs d’alguns sectors contraris a la immersió que han portat la llengua catalana als jutjats. El treball busca trobar els motius d’aquests resultats i contrastar aquestes males dades obtingudes amb els d’un institut en concret i veure si s’hi ajusta.
  • Item
    Open Access
    Manuel de Pedrolo i la censura: Anàlisi de les conseqüències de la censura en la seva obra
    (2023-06) Valentines Cuadrat, Joana
    Durant l’època de postguerra, la censura fou un gran entrebanc pels escriptors catalans. L’autor català que patí més les repressions provocades per aquesta fou Manuel de Pedrolo. El treball que prossegueix mira de fer una anàlisi de les conseqüències de la censura en l’obra de Pedrolo per tal de concloure fins a quin punt i de quina manera les perjudicà, la reacció de l’autor (supressions, esmenes…), i en quins àmbits es focalitzava més la censura.