Llibres / Capítols de llibre (Càtedra d'Innovació Social)
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessRevisió del model d’atenció a la persona amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament: joves(Edicions i Publicacions de la UdL, 2019) Alsinet, Carles; Tejada Gallardo, ClaudiaEl següent document es realitza d’acord a un seguit de línies d’actuació que sorgeixen de les conclusions del document Revisió del model dels serveis de suport per a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i que permeten portar a terme una segona part centrada en la revisió del model d’atenció a les persones joves amb Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament (DID). Impulsat per la Federació Allem, vol recollir el treball realitzat per professionals –experts en l’atenció a les persones joves amb DID d’entre 16 i 35 anys. En aquest grup de treball hi han participat tècnics de les entitats Acudam, Aspros, Associació Alba i Talma. En primer lloc, contextualitzem el punt de partida del treball com també el concepte que en tenen les entitats que formen el grup de treball dels joves amb DID, desprès presentem els objectius principals que es volen assolir en aquesta recerca, posteriorment exposem la metodologia que s’ha dut a terme per a la realització del treball i com ha sigut el procés de recollida de dades i, per finalitzar aquest bloc, presentem els resultats obtinguts al llarg de tot el projecte. Posteriorment, incloem un seguit de bones experiències que es porten a terme des de les entitats i que poden ser útils per al treball amb joves amb DID. Per finalitzar, presentem un seguit de conclusions i recomanacions en l’àmbit de la intervenció per a la millora de l’atenció als joves amb discapacitat intel·lectual.
- ItemOpen AccessRevisió del model d’atenció a la persona amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament: envelliment(Edicions i Publicacions de la UdL, 2019) Alsinet, Carles; Tejada Gallardo, ClaudiaAquest document s’ha elaborat d’acord amb un seguit de línies d’actuació que sorgeixen de les conclusions del document Revisió del model dels serveis de suport per a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i que permeten portar a terme una segona part, centrada en la revisió del model d’atenció a les persones envellides amb DID. Impulsat per la Federació Allem, vol recollir el treball realitzat per professionals –grup d’experts en l’atenció a les persones envellides amb Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament (DID). En aquest grup de treball hi han participat membres de les entitats: Acudam, Aspros, Associació Alba, Sant Joan de Déu Terres de Lleida i Talma. Com aspecte introductori, el primer punt d’aquest informe comença amb un marc teòric que contextualitza el punt de partida d’aquest treball com també el concepte que les entitats que formen el grup de treball tenen de les persones grans amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID), posteriorment presentem el procés d’avaluació d’envelliment que han aportat les diferents entitats, basant-se en el seva experiència. L’informe inclou un apartat dedicat a diferents accions relacionades amb les experiències de millora que es porten a terme per part les diferents entitats i que poden ser útils per al treball amb les persones envellides amb DID. Per finalitzar, es presenten un seguit de conclusions i recomanacions en l’àmbit de la intervenció per la millora de les persones grans amb discapacitat.
- ItemOpen AccessProtecció i suport a l’exercici de la capacitat de les persones a les comarques de Lleida: present i futur(Edicions i Publicacions de la UdL, 2018) Alsinet, Carles; Salvadó Zurita, AnnaL’estudi que presentem analitza la situació actual de la protecció i suport a la capacitat d’obrar de les persones a la demarcació de Lleida i en preveu la seva evolució. El procediment judicial de modificació de capacitat, antigament anomenat procés d’incapacitació, té l’objectiu de protegir la persona, i si escau, modificant la seva capacitat d’obrar. Amb la promulgació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides de l’any 2006, va quedar palesa la importància de vetllar i reivindicar que les persones són subjectes de dret i no sols objecte de protecció. L’aplicació plena de l’esperit de la Convenció, requereix un treball intens i conjunt de professionals dels àmbits social i del dret per descartar antigues pràctiques i avançar cap a una nova visió on es garanteixi a la persona el dret a l’autonomia en totes les àrees de la seva vida. La reforma del Codi civil de Catalunya de 2010 ja va recollir els postulats de la Convenció oferint noves figures de protecció per tal d’adequar l’emparament necessari en aquells àmbits o àrees on la persona necessiti algun tipus de suport o protecció. En aquest context, sorgeix la idea d’aquest estudi: tant per conèixer de forma detallada la situació actual de la protecció i suport jurídic de les persones com per propiciar la reflexió i el debat sobre la seva evolució futura entre els professionals..
- ItemOpen AccessPlanificación centrada en la persona: un modelo para las personas sin hogar. Proyecto piloto en la ciudad de Lleida(Universidad de Salamanca. Instituto Universitario de Integración en la Comunidad, 2015) Benito Herráez, Eva; Alsinet, Carles; Maciá Antón, Ma. AraceliLas experiencias de adaptación del modelo de Planificación Centrada en la Persona al colectivo de Personas Sin Hogar ponen de manifiesto la pertinencia del paradigma. Por este motivo se ha diseñado un proyecto piloto basado en la PCP en la Oficina Municipal de Atención Social a PSH de la ciudad de Lleida, dividido en seis fases, entre marzo de 2013 y julio de 2015. Las tres primeras se han desarrollado entre marzo y octubre de 2013: presentación del proyecto, formación a los profesionales participantes y diseño del proyecto. La implementación, evaluación e informe de resultados (cuarta, quinta y sexta fase) se están realizando entre enero de 2014 y hasta julio de 2015. Actualmente se está desarrollando la fase de implementación, compuesta por tres subfases: evaluación inicial, puesta en práctica de las acciones planificadas y evaluación final. Para analizar el impacto del proyecto en una muestra de 72 personas se ha utilizado un diseño de evaluación cualitativa y cuantitativa. En la primera se desarrollarán varios grupos de discusión de profesionales y destinatarios del proyecto y la segunda se utilizarán los siguientes instrumentos: Escala Gencat de Calidad de Vida (Verdugo, Arias, Gómez y Schalock, 2008); Escala de Satisfacción Con la Vida Diener (1985). Traducción al castellano (Atienza et al. 2000); Escala de Bienestar Psicológico de Ryff (1989). Adaptación española de Díaz et al (2006) y Escala de Bienestar Social Keyes (1988). Adaptación de Díaz y blanco (2005). Los resultados iniciales del análisis de las escalas manifiestan una adecuada confiabilidad de los dos primeros instrumentos seleccionados para evaluar la calidad de vida y el bienestar subjetivo de las personas participantes en el proyecto.
- ItemOpen AccessLa Calidad de vida en personas sin hogar con y sin discapacidad. El caso de la ciudad de Lleida(Universidad de Salamanca. Instituto Universitario de Integración en la Comunidad, 2015) Benito Herráez, Eva; Alsinet, Carles; Maciá Antón, Ma. AraceliEl objetivo principal de esta investigación es analizar si existen diferencias en la Calidad de Vida de las Personas Sin Hogar según la existencia o no de discapacidad. Se ha analizado una muestra de 72 personas usuarias de Servicios Sociales Municipales de Atención para personas en situación de sin hogar de la ciudad de Lleida. Para el estudio se ha utilizado la Escala Gencat de Calidad de Vida (2008), compuesta por 69 ítems distribuidos en ocho subescalas correspondientes a las dimensiones de calidad de vida del modelo de Schalock y Verdugo (2002; 2003): Bienestar Físico, Bienestar Emocional, Relaciones Interpersonales, Inclusión Social, Desarrollo Personal, Bienestar Material, Autodeterminación y Derechos. El perfil de los participantes es el siguiente: el 84.7% de la muestra son hombres, con una edad media de 45 años (dt=10.84), principalmente solteros, sin estudios o con estudios primarios. El 47% de la muestra presenta algún tipo de discapacidad (n=34) frente al 53% que no (n=38). Al analizar los resultados de la escala, en seis de las ocho dimensiones las personas con discapacidad muestran niveles inferiores de calidad de vida, si se compararan con personas sin discapacidad. Aunque únicamente son significativas las encontradas en las dimensiones Desarrollo Personal (p=0,008), Autodeterminación (p=0,031) e Inserción Social (p=0,032). En bienestar material las personas con discapacidad obtienen puntuaciones superiores que las personas sin discapacidad, mientras que las diferencias en bienestar físico son prácticamente inexistentes.