Grau en Biotecnologia
Permanent URI for this collection
Treballs de fi de grau en Biotecnologia de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària [Més informació]
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessDevelopment of plant-based vaccines and diagnostic kits for SARS-CoV-2: a literature review(2022-06) Rosa Espinet, ClàudiaLa COVID-19 és la malaltia causada pel virus SARS-CoV-2 el qual és responsable l’actual pandèmia. Malgrat els països del primer món aparentment han superat l’emergència sanitària que ha comportat la malaltia en qüestió, els països en vies de desenvolupament encara estan patint la malaltia i les seves conseqüències socioeconòmiques. Per tant, per tal d’acabar amb la transmissió del virus i prevenir mutacions d’aquest que podrien comprometre l’efectivitat de les actuals vacunes, cal que la humanitat proporcioni vacunes i tests de diagnosi de la malaltia a aquests països. La biotecnologia vegetal ofereix una solució adequada per a complir aquest objectiu: a més de proporcionar sistemes de baix cost i escalabilitat, els antígens del SARS-CoV-2 es poden emmagatzemar in planta sense el requisit d’una cadena de fred. Degut a aquests avantatges, moltes empreses han invertit en el desenvolupament de vacunes contra el SARS-CoV-2 produïdes en plantes. La primera vacuna comercial contra la COVID-19 fabricada en plantes es va produir mitjançant expressió transitòria en Nicotiana benthamiana, de la família del tabac, per la farmacèutica canadenca Medicago Inc. Aquesta vacuna rebé l’aprovació del govern del Canadà al febrer de 2022. A més a més, s’ha dut a terme una recerca extensiva en la matèria, la qual ha demostrat que els antígens del SARS-CoV-2 fabricats en plantes poden ser produïts eficient i econòmicament. Diversos experiments in vitro i in vivo han demostrat una activitat d’unió a la cèl·lula hoste dels antígens produïts en plantes comparable als antígens produïts en mamífers i són capaços de induir immunogenicitat. Així doncs, els sistemes d’expressió vegetals proporcionen una opció viable i rentable per als països en vies de desenvolupament.
- ItemOpen AccessAvenços en la producció de taxol en cultius in vitro de cèl·lules i teixits de Taxus spp(2022-07) Almendro Martí, MariaEl taxol, és un metabòlit secundari obtingut en molt baixes concentracions de l'escorça del teix, trobat per primera vegada a l'escorça de Taxus brevifolia. A causa de la seva activitat anticancerosa contra diversos tipus de càncer, com el de mama i ovari, s'ha convertit en un dels fàrmacs antineoplàstics més efectius desenvolupats fins el moment. Malgrat els molts èxits clínics, l'obtenció limitada de taxol de l'escorça del teix no permet satisfer les demandes creixents de taxol al mercat. Per aquesta raó, aquest treball bibliogràfic pretén centrar-se en les diferents estratègies desenvolupades i d'altres que estan en recerca actualment per incrementar la producció de taxol mitjançant el cultiu in vitro de cèl·lules i teixits de Taxus spp. En aquesta revisió, es presentarà primerament la semi síntesi com a mètode per a la producció de taxol, a continuació, la producció de taxol en cultius in vitro de Taxus spp.: s'exposaran algunes de les optimitzacions que són efectives per augmentar la producció de taxol i, sobretot, s'emfatitzarà en els diferents elicitors utilitzats, especialment en els més recentment estudiats. A continuació, s'exposaran les diferents estratègies desenvolupades a nivell de laboratori amb els elicitors i les seves combinacions en cultius cel·lulars i de cal·lus de Taxus spp. Posteriorment, també es farà referència a l'enginyeria metabòlica aplicada fins al moment i es donarà a conèixer les diferents estratègies desenvolupades mitjançant elicitors en cultius cel·lulars i de hairy roots de Taxus media que incorporen el transgèn de la taxadiè sintasa de Taxus baccata per la producció de taxol. Finalment, s’identificaran alguns dels avenços en la producció de taxol en organismes heteròlegs. La informació recopilada demostra que se segueix investigant en nous mètodes més eficaços i sostenibles per una major producció de taxol, i s'identifica l'enginyeria metabòlica com la millor estratègia per incrementar la producció de taxol en un futur.
- ItemOpen AccessTerapias basadas en tecnología de células madre para el tratamiento de enfermedades del corazón(2022) García Carpi, SandraLes malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món. A causa de la insuficient capacitat regenerativa del cor, la lesió produïda per la isquèmia miocàrdica comporta la pèrdua massiva de cardiomiòcits afectant la funció del cor, cosa que pot derivar en una insuficiència cardíaca. Actualment, els tractaments terapèutics presenten limitacions. En aquest context, les teràpies basades en cèl·lules mare sorgeixen com una tecnologia prometedora ja que el seu potencial de diferenciació en diferents tipus cel·lulars permet obtenir cardiomiòcits que, en un principi, són capaços de regenerar el teixit lesionat i millorar la funció cardíaca. Tot i que un elevat nombre d'estudis han demostrat que aquest tipus de teràpia és un enfocament esperançador, els resultats obtinguts a molts assajos clínics són controvertits ja que els beneficis observats són limitats. Aquesta revisió pretén aportar una visió general dels diferents tipus de cèl·lules mare utilitzats, els mecanismes d'acció possibles, les estratègies que s'estan desenvolupant per optimitzar la teràpia, els desafiaments existents i les perspectives futures.
- ItemOpen AccessiPSC aplicadas al tratamiento del Parkinson(2021) Úbeda Sáez, EstherEl Parkinson es una enfermedad neurodegenerativa que afecta principalmente al movimiento de las personas. Este trastorno se origina debido a la pérdida de las neuronas dopaminérgicas (DA) que son las encargadas de producir dopamina. La enfermedad del Parkinson (EP) puede ser genética (familiar) o idiopática (esporádica). Actualmente, las terapias disponibles solo tratan los síntomas y el estudio de la enfermedad está limitado por no disponer de tejido cerebral vivo, por esta razón, hasta el momento la investigación se había basado en modelos animales. Sin embargo, la tecnología iPSC supera estas limitaciones, puesto que permite generar neuronas dopaminérgicas con las que establecer modelos para estudiar la enfermedad, para testar posibles fármacos e incluso para llevar a cabo trasplantes celulares. En esta revisión, primero se detallará el protocolo de reprogramación y diferenciación, es decir, como transformar las células somáticas en iPSC para luego convertirlas en neuronas DA. A continuación, se especificarán algunos modelos establecidos a partir de neuronas DA generadas por la técnica de las iPSC para estudiar la patología de la enfermedad cuando está asociada a mutaciones genéticas, es decir, cuando se trata de la EP familiar. Del mismo modo, se enunciarán modelos para comprender la EP idiopática. También mediante modelos de la EP, se analizará cómo afecta el envejecimiento y los factores ambientales en el desarrollo de la enfermedad y, como las técnicas de edición del genoma juegan un papel importante en ella. Seguidamente, se aportarán los nombres de posibles dianas o agentes terapéuticos contra la EP. Finalmente, se hablará del trasplante celular haciendo hincapié en: la fuente celular, la ubicación y la estrategia de inervación óptima, la seguridad y la respuesta inmune del trasplante. Se expondrá el primer trasplante humano realizado en Japón con las neuronas DA generadas a partir de iPSC.
- ItemOpen AccessEls cultius cel·lulars com alternativa a l'experimentació animal(2021-01) Alcoverro Mulet, MercèLa toxicologia és l’estudi dels efectes adversos de productes químics en diversos sistemes biològics, i de forma molt especial en els humans. Engloba diferents àmbits com toxicitat per al desenvolupament, teratogenicitat, carcinogenicitat, mutagènesi, immunotoxicitat, neurotoxicitat i alteració endocrina, entre d’altres i per a dur-ho a terme es necessiten una combinació d’eines in silico, in vitro i in vivo. Tot i això, dels estudis realitzats in vivo amb models animals se’n pretén reemplaçar, reduir, i/o refinar l’ús (principi de les tres erres) i per a fer-ho hi ha noves opcions alternatives: Read-Across (RAx), New Approach Method (NAM) i Next-Generation Risk Assessment (NGRA), impulsades en gran part gràcies al projecte EU-ToxRisk. Aquesta revisió se centra en els models in vitro i algunes de les seves aplicacions concretes (ús en cosmètica, toxicitat reproductiva, toxicitat neurològica i en toxicitat vírica). Els sistemes poden ser més o menys complexos, dinàmics o estàtics, depenent dels punts biològics que es volen testar com pot ser la viabilitat cel·lular, integritat de la membrana, entre d’altres. Hi ha models cel·lulars simples que poden ser cultius cel·lulars primaris, línies cel·lulars contínues o cultius cel·lulars 3D. A més a més, si a aquests se’ls afegeix un grau de complexitat afegint microfluids o accions biofísiques es pot arribar a tenir sistemes més sofisticats com les impressions 3D i els multi-òrgans en un xip. Els models que incorporen una dinàmica de fluids, tensions i intercanvis de nutrients i residus redueixen la distància entre els sistemes in vivo i in vitro. Per a que finalment un model pugui ser utilitzat de forma regular i a més estigui acceptat, ha de ser validat i demostrar que respon a l’objectiu pel qual ha estat dissenyat. Tot i això, hi ha interrogants per resoldre que requereixen d’una constant investigació científica.