2024-03-29T11:31:21Zhttps://repositori.udl.cat/server/oai/requestoai:repositori.udl.cat:10459.1/459052017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Fernández López, Cristina
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Vieites Bernad, Santiago
2012-02-02T19:42:12Z
2012-07-17T08:11:38Z
2012-02-02T19:42:12Z
2012-07-17T08:11:38Z
2011-05
2011-05
El present projecte tracta sobre les obres de restauració i correcció d'un camí forestal als termes municipals de Graus i Capella (Osca). En aquest document, es realitzen els estudis pluviomètrics, climàtics i edafològics necessaris, a més de l'estudi cartogràfic del nou traçat. També s'inclouen els càlculs de les obres de desguàs i obres de pas per evitar el deteriorament pluvial que pateix actualment. També s'ha inclòs l’estudi de seguretat, l’estudi preliminar d'incidència ambiental, el plec de condicions de les obres i el pressupost. Inclou cartografia del traçat, longitudinal, transversal, seccions, obres de pas i conques de desguàs.
cap
254 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/45905
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
Camins -- Projectes i construcció
Camins -- Osca
62 - Enginyeria. Tecnologia
Proyecto de Mejora y Acondicionamiento del Camino de “Las Forcas” en los términos Municipales de Graus y Capella (Huesca)
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458922017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Fernández Serrano, Álvaro
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Hernàndez Ripoll, Marc
2011-04-05T10:32:48Z
2012-07-17T08:11:19Z
2011-04-05T10:32:48Z
2012-07-17T08:11:19Z
2009-12
2011-04-05T10:32:48Z
L’objecte del present projecte és el condicionament i millora del “Camí de les Comes Llargues” , de 3.917,6 metres de longitud i que té el seu inici al punt quilomètric 70+500 de la carretera C-12 i el seu fi a la partida de Les Comes Llargues.
En aquest interval el camí passa durant tot el seu recorregut pel terme municipal de
Garcia, Ribera d’Ebre.
218 p.
6507458 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45892
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Camins -- Projectes i construcció
625 - Enginyeria del transport terrestre
Projecte de condicionament i millora del camí de les Comes Llargues, Garcia (Ribera d'Ebre)
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/466582017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Escolà i Agustí, Alexandre
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Badosa i Riera, Marc
2013-10-10T07:05:19Z
2013-10-10T07:05:19Z
2012
Amb el nou jardí botànic de Lleida, l’Arborètum, s’ha aconseguit un gran jardí botànic amb gran variabilitat d’espècies, ja que en 7ha de terreny hi podem trobar fins a 16 ambients amb diferents biodiversitats. En total hi ha uns 1.500 arbres de 225 espècies diferents i 90.000 arbustos de 300 espècies repartits en el territori. Tenint en compte la importància d’aquest jardí botànic, i relacionant-lo amb la topografia, volem aconseguir veure’l en tres dimensions. A través de la visió 3D intentarem donar un tomb virtual dins d’aquest
Arborètum, intentant plasmar amb exactitud el seu relleu i recorregut, així com cada un dels seus biomes.
57 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/46658
cat
cc-by-nc-nd
info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Arborètum
Aixecament topogràfic
Sketchup
Aixecaments topogràfics
Geografia matemàtica
Aixecament topogràfic en tres dimensions de l'Arborètum Dr. Pius Font i Quer de Lleida
bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458972017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Nadal García, Jesús
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Belver Mateo, Adrián
2010-10-21T18:06:53Z
2012-07-17T08:11:23Z
2010-10-21T18:06:53Z
2012-07-17T08:11:23Z
2010
2010-10-21T18:06:53Z
Després de la crisi de les "vaques boges" al 1996 es van prohibir les pràctiques d'abandonament de bestiar mort en els llocs anomenats tradicionalment canyets tal i com s'havia fet durant els últims segles. Això va produir un seriós impacte en les poblacions ibèriques d'aus necròfagues; les més abundants d'Europa. Diverses lleis protegeixen des de fa anys a aquestes espècies mitjançant una sèrie d'actuacions que, entre d'altres, rescaten la figura del canyet. En aquest treball se'n projecta un tot detallant el procés de creació i contrucció, adaptant-lo a les necessitats i requeriments d'aquestes espècies.
174 p.
2811887 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45897
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Rapinyaires
Ocells -- Alimentació
Ocells--Observació
59 - Zoologia
Construcción de un punto de alimentación de aves necrófagas con equipamiento de observación en el término municipal de Loporzano (Huesca)
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/459002017-06-09T14:03:08Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Balasch Solanes, J. Carles (Josep Carles)
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Padró i Caminal, Roc
2010-05-25T18:49:56Z
2012-07-17T08:11:32Z
2010-05-25T18:49:56Z
2012-07-17T08:11:32Z
2009-11
2010-05-25T18:49:56Z
L’objectiu d’aquest treball radica en estimar quina és la influència dels usos del sòl en la resposta hidrològica d’una conca.
En primer lloc s’analitza la influència estadística dels usos del sòl conjuntament amb variables climàtiques, en la seva relació amb el volum d’escolament generat. Per a aquests càlculs s’empra una aproximació de l’evolució del número de corba durant el període d’estudi.
D’altra banda s’estima quines són les diferències en l’hidrograma de sortida d’una conca degudes als usos del sòl per a condicions climàtiques iguals i emprant l’aiguat de disseny per a un període de retorn de 10 anys.
78 p.
2516240 bytes
2937722 bytes
application/pdf
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45900
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Sòls, Ús dels
Hidrologia -- Catalunya
631 - Agricultura. Agronomia. Maquinària agrícola. Sòls. Edafologia agrícola
Influència dels usos del sòl en l’evolució de la dinàmica hidrològica d’una conca. Estudi de cas a l’Anoia, 1977-2008
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/459062017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Molina Terrén, Domingo
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Montón Navarro, Ivan
2008-11-04T12:48:22Z
2012-07-17T08:11:41Z
2008-11-04T12:48:22Z
2012-07-17T08:11:41Z
2008-09
2008-11-04T12:48:22Z
L’objectiu principal del projecte es destina a la creació i millora de les infraestructures preventives de la zona, contingut en part dins els PEIN i que alhora forma part de la RNC de Boumort.
Tot això es porta a terme mitjançant l’estudi dels incendis històrics i les seves situacions sinòptiques mitjançant l’estudi de la vegetació i del terreny, tenint en compte la meteorologia i altres paràmetres amb l’objectiu d’identificar enclavaments susceptibles de ser sotmesos a actuacions d’extinció passiva d’incendis forestals.
239 f
16740386 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45906
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Incendis forestals -- Catalunya -- Prevenció i control -- Planificació
63 - Agricultura. Silvicultura. Zootècnia. Caça. Pesca
Projecte de gestió i defensa de grans incendis forestals de la reserva nacional de caça de Boumort i perifèria
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458992017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Fernández López, Cristina
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Florensa Prunera, Samuel
2011-06-28T11:20:48Z
2012-07-17T08:11:32Z
2011-06-28T11:20:48Z
2012-07-17T08:11:32Z
2011
2011-06-28T11:20:48Z
El treball consisteix en la creació d’una xarxa d’itineraris tenint com a punt de partida el terme municipal d’Almatret, pertanyent a la comarca del Segrià (Lleida, Catalunya). Aquesta xarxa està concebuda per ser recorreguda a peu o amb bicicleta de muntanya (en endavant BTT) amb la finalitat de poder observar i gaudir de la varietat de paisatges, medis i elements que constitueixen el patrimoni d’aquesta vila.
L’assoliment d’aquest objectiu hauria de donar lloc a una proposta de model econòmic i de gestió, la qual s’espera que reporti ingressos de forma desestacionalitzada, ja que es tracta d’una forma d’oci la qual no exigeix unes condicions climatològiques específiques per a gaudir-la. Cal remarcar que aquesta nova proposta per tal de atraure una nova font d’ingressos a la població no es l’objectiu del treball, encara que per la seva importància no es pot deixar de renombrar.
343 p.
5389143 bytes
6500286 bytes
8526670 bytes
2852815 bytes
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45899
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Camins -- Catalunya -- Segrià
Bicicleta tot terreny -- Catalunya -- Itineraris
Senderisme -- Catalunya -- Itineraris
502 - Natura. Estudi, conservació i protecció de la natura
Estudi de la implantació de la xarxa d’itineraris a recórrer a peu i amb bicicleta a Almatret
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458932017-06-09T14:03:07Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Villasante Plágaro, Antonio M.
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Gambra Uriz, Anai
2009-06-29T19:14:47Z
2012-07-17T08:11:20Z
2009-06-29T19:14:47Z
2012-07-17T08:11:20Z
2008-12
2009-06-29T19:14:47Z
Estudi científic sobre l’acústica d’una taula doblement recolzada i la seva aplicació a la txalaparta. Després d’un experiment destructor amb Iroko (Clorophora excelsa) es va trobar la relació matemàtica que definia la freqüència fonamental pròpia d’una taula en funció de la seva pròpia longitud. Es van estudiar els principis acústics que definien el so de la txalaparta a demés de proposar un model de txalaparta afinada basat en les relacions obtingudes. S’estableixen unes bases d’experimentació
74 pp
5028978 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45893
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Txalaparta (Música)
Fusta -- Acústica
531/534 - Mecànica. Vibracions. Acústica
Relación entre la frecuencia fundamental propia de una tabla de Iroko (Clorophora excelsa) y sus dimensiones . Aplicación a la txalaparta
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/459022017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Vega García, Cristina
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Sala i Caellas, Montserrat
2010-05-25T19:29:38Z
2012-07-17T08:11:34Z
2010-05-25T19:29:38Z
2012-07-17T08:11:34Z
2009-11
2010-05-25T19:29:38Z
Estudi de la relació de factors extrínsecs o variables ecològiques per estimar la qualitat d’estació de Pinus sylvestris, de l’àmbit Pirinenc. Ja que fins ara només s’han utilitzat mètodes intrínsecs (corbes de qualitat edat-alçada dominant) que presenten una sèrie de limitacions. Es preten d’aquesta forma posar de manifests possibles efectes derivats de variables climàtiques i fisiogràfiques, a partir de les parcel•les de l’IFN3. Per altre banda a partir de parcel•les mesurades a camp, s’estudia l’efecte d’una sèrie de variables climàtiques, edàfiques i fisiogràfiques en el site índex. Per últim, com un objectiu secundari s’estudia la relació entre l’índex d’estació i les característiques dasomètriques i la relació entre la posició fisiogràfic i profunditat efectiva de sòl.
87 p.
5353563 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45902
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Pins -- Pirineus
Ecologia forestal -- Pirineus
630 - Silvicultura. Arboricultura
Relació entre els factors ecològics i la producció forestal en pi roig (Pinus sylvestris) de l’àmbit Pirinenc
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458952017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Nadal García, Jesús
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Forès González, Agustí
2010-05-26T19:22:07Z
2012-07-17T08:11:22Z
2010-05-26T19:22:07Z
2012-07-17T08:11:22Z
2009-11
2010-05-26T19:22:07Z
S'estudia la dinàmica poblacional de la guatlla en diversos vedats de Valladolid. Primerament, hi ha una justificació del perquè d’aquest treball i desprès d' aquesta es procedeix a l’estudi de l’espècie. Així com les seves característiques forma de vida i altres factor que l’afecten com amenaces i legislació. Un cop acaba aquesta introducció, hi ha diversos objectius com determinar edat de naixement, diverses raons, estudi de la densitat i altres. I desprès l’explicació a materials i mètodes i l’exposició de resultats en la discussió s’obtenen diverses conclusions.
118 p.
10041130 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45895
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Guatlles -- Hàbits i conducta -- Evolució
636 - Explotació i cria d'animals. Cria del bestiar i d'animals domèstics
Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla (Coturnix c. coturnix) a la província de Valladolid durant la mitja veda de l’any 2008
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/459072017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Fernández López, Cristina
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Murgadas Valldosera, Jordi
2010-05-03T09:53:31Z
2012-07-17T08:11:44Z
2010-05-03T09:53:31Z
2012-07-17T08:11:44Z
2009-04-30
2010-05-03T09:53:31Z
Aquest TPT (Treball Pràctic Tutorat) esdevé la última etapa a realitzar per a la
culminació dels estudis d’Enginyer Tècnic Forestal (especialitat en explotacions
forestals).
El TPT en qüestió és un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF):
Instrument d’Ordenació Forestal dels boscos públics i privats de Catalunya, gestionat
pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
mitjançant el Centre de la Propietat Forestal (CPF), on s’organitzen en el temps i
l’espai totes les actuacions que es pretenen dur a terme en una zona d’estudi en concret
(que ha de ser sempre major a 25 hectàrees).
Un PTGMF consta de 3 parts diferenciades:
- El PTGMF, pròpiament dit, com a document principal.
- La cartografia (mapes de situació, de gestió i cadastral).
- Els annexes (les fitxes descriptives de les unitats d’actuació i els resultats de
l’inventari forestal).
142 p.
7641213 bytes
8351834 bytes
15477396 bytes
15788400 bytes
18046812 bytes
8248468 bytes
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/zip
application/zip
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45907
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Boscos -- Administració -- Olèrdola
Explotació forestal -- Olèrdola
630 - Silvicultura. Arboricultura
Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Finca "Les Garrigues" de 136,08 hectàrees , Olèrdola (Alt Penedès)
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/466702017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Colom Gorgues, Antonio
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Aguilà Moleon, David
2013-10-17T10:55:20Z
2013-10-17T10:55:20Z
2013-07
En el següent TPT s’ha elaborat una actualització temàtica de la situació de la biomassa forestal a Catalunya, amb l’explicació dels principals esdeveniments que s’han donat lloc a Catalunya l’any 2013.
També s’ha dut a terme un estudi de casos on s’ha optat per l’ús de la biomassa forestal com a combustible per la generació de calefacció i aigua calenta sanitària.
Finalment el treball conclou amb una simulació del consum energètic demandat per un habitatge unifamiliar i per un hotel, amb els diferents combustibles com a variables.
123 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/46670
cat
cc-by-nc-nd
info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Biomassa d’origen forestal
Aprofitament energètic
Biomassa com a combustible
Biomassa -- Combustió
Combustibles fòssils
Fonts d'energia
Estudi tècnic-econòmic sobre la biomassa d’origen forestal i els seus aprofitaments energètics a Catalunya
bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/463732017-06-09T14:03:07Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Molina Terrén, Domingo
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Arteaga López, Carles
2012-12-11T17:58:19Z
2012-12-11T17:58:19Z
2012-09
L’objecte d’aquest treball ha estat l’ecologia del foc del Quercus suber L., concretament la resposta de les suredes davant del foc. Així estudiar si és possible l’ús del foc per a la gestió de les suredes. Com poder posar xifres a la mortalitat després dels incendis, diferenciant les zones d’alta i de baixa intensitat. S’ha pogut veure que la mortalitat resta sols significativa per als arbres joves.
85 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/46373
cat
cc-by-nc-nd
info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Quercus suber
Foc
Ecologia del foc
Surera
Ecologia del foc del Quercus suber L.
bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/459082017-06-09T14:03:08Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Colinas, C. (Carlos)
Olivera Ruestes, Antoni
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Palacio Martín, Lorena
2009-03-19T16:17:20Z
2012-07-17T08:11:45Z
2009-03-19T16:17:20Z
2012-07-17T08:11:45Z
2008-12
2009-03-19T16:17:20Z
La reforestació en marcs regulars de plantació per a la producció de tòfona negra és un recurs d’una gran importància econòmica per zones amb sòl poc fèrtils. Les primeres produccions de tòfona negra en condicions adequades solen aparèixer entre els sis i deu anys. Conèixer l’estat del fong productor de la tòfona negra abans de la fase de producció pot ser un gran ajut en la presa de decisions de gestió. Tanmateix, per a la correcta presa de postres i la seva posterior inferència sobre l’estat del fong, es necessari conèixer la distribució en l’espai de les micorizes del fong. En aquest treball es presenten els resultats de tres tècniques de mostreig que es comparen amb la població total, així com la distribució en l’espai de les micorizes en avellaner i alzina.
62
20719411 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45908
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tòfones
Alzina
Avellaner
630 - Silvicultura. Arboricultura
Estrategias de muestreo de micorrizas para encinas y avellanos jóvenes inoculados con Tuber melanosporum Vittad
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458962017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Colinas, C. (Carlos)
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Castaño Soler, Carles
2010-06-05T08:38:56Z
2012-07-17T08:11:22Z
2010-06-05T08:38:56Z
2012-07-17T08:11:22Z
2009-09
2010-06-05T08:38:56Z
La detecció de soques hipovirulentes a Catalunya ha fet necessari l'estudi genètic de Cryphonectria hypovirus. Mitjançant mostrejos, es van obtenir les soques hipovirulentes i es va comprovar el seu caràcter hipovirulent mitjançant l'extracció del dsRNA. Mitjançant RT-PCR i RFLP es va estudiar la diversitat genètica de les poblacions de Cryphonectria hypovirus. En aquest estudi s'ha observat que la hipovirulència a Catalunya és encara un fenomen localitzat. D'altra banda, s'ha obervat certa diversitat genètica del hipovirus, fet que suggereix que C. hypovirus va ser introduït a Catalunya reiterades vegades. Aquestes reiterades introduccions de C. hypovirus també s'han observat a nivell parcel•lari. La majoria de les mostres pertanyen al subtipus CHV1-I, la qual cosa significa que és d'esperar un increment de la presència del hipovirus a les masses, en ser aquest subtipus el més adequat per dispersar en el medi. S'han detectat altres soques amb patrons RFLP encara no descrits, que podrien pertànyer a altres subtipus. Per tant, s'hauria de fer un estudi genètic més detallat d'aquestes mostres. D'altra banda, hi ha certa diversitat de GCVs associada a les soques amb l'hipovirus. Aquest fet podria suggerir que els GCVs presents a Catalunya tenen una bona capacitat per transmetre el virus o bé seria una altra evidència que C. hypovirus ha estat introduït reiteradament a Catalunya. Finalment s'ha detectat una zona especialment interessant amb diversitat de hipovirus i amb hipovirus encara no descrits, així com soques que podrien pertànyer a CHV1-E. Això suggereix que a la zona podria haver encara més diversitat del hipovirus i per tant podria ser interessant realitzar-hi nous mostreigs.
75 p.
8536734 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45896
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Virus fitopatògens -- Genètica
632 - Malalties i protecció de les plantes
Caracterización de Cryphonectria hypovirus (CHV) mediante patrones RFLP en cepas hipovirulentas de Cryphonectria parasitica (Murrill) M.E. Barr de Cataluña
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/464542017-06-09T14:03:08Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Molina Terrén, Domingo
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Baena Aldama, Javier
2013-02-18T08:20:09Z
2013-02-18T08:20:09Z
2012-06
El contingut d’aquest projecte és bàsicament tots els processos a tenir en compte desde el punt de partida d’una idea o necessitat fins a poder introduir aquesta en el mercat internacional com a producte. S’estudien els antecedents o productes que competiran amb la teva idea, es fa un pla de marketing complert, es fan els prototips, es fa la protecció del producte i es comercialitza; tots aquests processos estan explicats al projecte.
248 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/46454
spa
cc-by-nc-nd
info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Desenvolupament
Fabricació
Incendis forestals
Eina -- Desenvolupament
Foc
Desarrollo, fabricación y puesta en el mercado de una nueva herramienta multifuncional para la extinción de incendios forestales
bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458892021-05-25T10:26:51Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Rosell Urrutia, Joan Ignasi
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Molló Manonelles, Oriol
2011-04-12T11:20:56Z
2012-07-17T08:11:16Z
2011-04-12T11:20:56Z
2012-07-17T08:11:16Z
2009-09
2011-04-12T11:20:56Z
En aquest Projecte s’analitza la viabilitat de gasificació de residus de serraria per a
l’obtenció d’energia tèrmica i elèctrica en una empresa tipus amb capacitat de processar
anualment 2.800 m3 de fusta en rol.
La tecnologia de gasificació de biomassa possibilita la revalorització energètica dels
residus proporcionant un gas de síntesi amb poder calorífic que netejat i refredat és apte per a la generació elèctrica i tèrmica en motors de combustió. S’analitzen diferents
possibilitats de recuperació energètica i es decideix utilitzar un generador acoblat a un
motor Diesel. La planta es dimensiona per a treballar a plena càrrega a partir dels
residus disponibles.
Els resultats de l’estudi de viabilitat manifesten que la gasificació de residus en la serraria és viable econòmicament si es consideren els ingressos per venda energètica i l’estalvi de combustible per l’aprofitament tèrmic.
113 p.
9808524 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45889
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Energies renovables
Energia elèctrica -- Producció
621.3 - Enginyeria elèctrica. Electrotècnia. Telecomunicacions
Estudi de viabilitat tècnica i econòmica de gasificació de residus de serraria per a la generació elèctrica i tèrmica
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/466692017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Molina Terrén, Domingo
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Musons Casanovas, Rafael
2013-10-17T10:54:25Z
2013-10-17T10:54:25Z
2013-07
Les Fitxes Operatives d’Elements de Risc han de ser una eina molt valida en el món operatiu del cos de Bombers, i aquí s’ha plantejat el disseny d’una nova tipologia, les FOER de Massissos Forestals per intervencions en Grans Incendis Forestals. Unes FOER molt diferents a les fetes fins a l’actualitat. També s’ha plantejat senyalar punts crítics en el territori, punts que esdevenen possibles zones de gestió forestals emmarcada en la prevenció d’incendis.
91 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/46669
cat
cc-by-nc-nd
info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Incendis Prevenció
Incendis Risc
FOER
Incendis forestals -- Prevenció i control
Foc
Bombers
Disseny de la Fitxa Operativa d’Elements de Risc de Massissos Forestals i la implantació al Massís de l’Ardenya-Cadiretes
bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/463792017-06-09T14:03:07Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Sanuy i Castells, Delfí
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Feliu i Bruguera, Jordi
2012-12-20T18:41:06Z
2012-12-20T18:41:06Z
2012-12-20
Durant la migració, els ocells normalment necessiten realitzar diverses parades per reomplir les reserves energètiques. La durada d’aquestes parades, és el factor més important alhora de determinar l’èxit o el fracàs de la migració, especialment en els migrants transsaharians, els quals prioritzen el temps respecte altres factors. En aquest estudi s’estima la durada d’aquestes parades mitjançant tècniques de captura-marcatge-recaptura (CMR), analitzant si existeixen diferències entre els períodes migratoris pre-nupcial i post-nupcial, i comparant els resultats amb els obtinguts emprant altres metodologies utilitzades fins a finals dels anys 90.
43 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/46379
cat
cc-by-nc-nd
info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Migració
Ocells
Ecologia
Ocells -- Migració -- Ebre, Delta de l' (Catalunya)
Passeriformes -- Ebre, Delta de l' (Catalunya)
Ocells -- Ecologia
Estudi sobre l’ecologia del stopover en passeriformes migrants de llarga distància al delta de l’Ebre
bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/463752017-06-09T14:03:07Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Molina Terrén, Domingo
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Gelonch Rosinach, Àngel
2012-12-17T19:15:35Z
2012-12-17T19:15:35Z
2012-10
El treball s'inclou dins el marc dels incendis forestals afectant nuclis habitats, i mitjançant la comparació de dues metodologies diferents, extretes de les proposades per Lampin-Maillet (2010) i Caballero (2004), dona resposta a l'avaluació del risc a la zona, utilitza la metodologia escollida per avaluar la zona de màxim risc i proposa mesures preventives en aquesta zona finalitzant amb el pressupost de les mateixes.
132 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/46375
cat
cc-by-nc-nd
info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Incendis forestals
Interfície urbano-forestal
Risc
IU-F/ WUI
Incendis forestals -- Prevenció i control
Foc
Foc -- Avaluació del risc
Minimització del risc per Incendi Forestal a la Interfície Urbano-Forestal del terme de Mont-roig del Camp
bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/459042017-06-09T14:03:08Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Batalla, Ramon J.
López Tarazón, José Andrés
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Márquez Navarro, Sabina
2012-03-28T18:28:03Z
2012-07-17T08:11:36Z
2012-03-28T18:28:03Z
2012-07-17T08:11:36Z
2011-07
2011-07
En aquest treball s’ha estudiat la variabilitat temporal i espacial en l’acumulació de sediment fi a la llera del riu Isàbena (Conca de l’Ebre) al llarg d’un any (1 de Juny de 2007 al 31 de maig de 2008) així com la seva relació amb l’arribada de sediments a l’embassament de Barasona, amb el mètode directe de camp, en aquest cas el cilindre de resuspensió. Aquesta tècnica s’ha aplicat a quatre seccions ubicades al tram baix de l’Isàbena. Amb les dades obtingudes, s’ha analitzat la dinàmica de les acumulacions a les diferents estacions de l’any, tractant de trobar patrons característics.
cap
28 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/45904
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
Isàbena (Riu)
Sediments fluvials
Conques sedimentàries
Variabilitat temporal i espacial en l'acumulació del sediment fi al riu Isàbena (Conca del Segre)
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/459142017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Gemeno Marín, César
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Masum Ul Haque, Mohammed
2009-09-30T12:54:01Z
2012-07-17T08:12:54Z
2009-09-30T12:54:01Z
2012-07-17T08:12:54Z
2008-09
2009-09-30T12:54:01Z
Coraebus undatus is the main insect pest of cork oak worldwide. The larvae tunnel in the cortical cambium filling the bark with galleries and causing the cork to break at harvest. The first objective of this study was to test the effect of purple traps in the attraction of C. undatus because this colour is attractive to other buprestid beetles. The second objective was to develop a diet in which field-collected larvae could be reared to adulthood. Pairs of purple and clear (control) sticky traps were placed in a cork oak forest in Girona, Spain in the summer of 2008
44 pp
1923777 bytes
22140 bytes
application/pdf
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45914
eng
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Roure -- Malalties i plagues
Coleòpters
59 - Zoologia
Adult sampling and larva rearing of the cork oak pest Coraebus undatus (Coleoptera: Buprestidae)
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/459012017-06-09T14:03:08Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Nadal García, Jesús
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Soler Güell, Jordi
2011-07-05T10:18:59Z
2012-07-17T08:11:33Z
2011-07-05T10:18:59Z
2012-07-17T08:11:33Z
2009-11
2011-07-05T10:18:59Z
La caça a la Península ibèrica, generalitzada a totes les capes socials, aporta una
important font d’ingressos i recursos a diferents camps de l’economia de l’Estat
Espanyol. Aquest fet fa que la caça es consideri un recurs natural i renovable.
La perdiu roja silvestre, siguent l’espècie cinegètica més rellevant de la caça peninsular,
ha sofert durant els últims 20 anys un important descens de la població encobert per la
caça de perdius roges de granja.
L’objectiu d’aquest projecte és contribuir a l’establiment d’unes diferències
biomètriques a nivell d’estudi bàsic o preliminar entre perdius silvestres i perdius de
granja repoblades de l’acotat de Chiva (València), mitjançant l’anàlisi de mostres
biològiques de perdiu aportades per els caçadors de l’acotat durant les temporades 2004-
2005, 2005-2006 i 2006-2007.
El treball és novetat ja que busca la comparació biomètrica de les taques descolorides de
les plomes primàries, de la biometria tars i de l’estat de les puntes de les primàries entre
perdius silvestres i de granja.
160 p.
9078004 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45901
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Guatlles -- Caça
59 - Zoologia
Estudi biomètric de la Perdiu Roja Alectoris rufa silvestre i repoblada de l’acotat de caça de Chiva, a partir de mostres de perdius abatudes
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458982017-06-09T14:03:08Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Voltas Velasco, Jordi
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Teixidó Compañó, Anna
2012-06-02T10:14:23Z
2012-07-17T08:11:30Z
2012-06-02T10:14:23Z
2012-07-17T08:11:30Z
2012-01
2012-01
El pi roig (Pinus sylvestris L.) és un arbre perenne que no és exigent pel que fa al tipus de sòls, tot i que
prefereix sòls profunds i frescals; el sistema radical d’aquesta espècie varia en funció del sòl on es desenvolupa. En aquest treball s'estudia com els factors dasomètrics a nivell d’arbre han influït en la variació de la composició isotòpica ($13C i $18O), produint diferències en la disponibilitat i l’ús dels recursos hídrics. Concretament, s’ha detectat que els arbres de més edat presenten un millor estat
hídric que els més joves, a causa que aquests han de regular més les pèrdues d’aigua. També es comprova que les variables edàfiques, principalment la profunditat d’arrelament i amb menys mesura els carbonats, son els factors que poden condicionar més el desenvolupament dels arbres en termes d’ús de recursos hídrics, produint diferències en l’eficiència en l’ús de l’aigua entre estacions de pi roig del Pirineu i Prepirineu.
cap
110 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/45898
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
Pi roig -- Pirineu
Rellevància dels factors ecològics com a determinants de l'ús de l'aigua en pi roig (Pinus Sylvestris) de l'àmbit pirinenc
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458912017-06-09T14:03:07Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Nadal García, Jesús
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Montero Valencia, Rubén
2009-09-30T10:59:04Z
2012-07-17T08:11:19Z
2009-09-30T10:59:04Z
2012-07-17T08:11:19Z
2009-06
2009-09-30T10:59:04Z
Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla, a partir de 507 mostres d’ales provinents de les províncies de: Ourense, Lleó, Soria, Osca i Cadis durant la campanya 2008. Els estudis que s’han realitzat són: Identificar possibles diferències en les variables biomètriques analitzades; Quantificar la superfície útil, la densitat relativa i la densitat absoluta; Determinar i comparar l’estructura de les poblacions a partir dels índexs: raó de sexe i raó d’edat; Avaluar l’estat de la muda de les guatlles; Calcular el període d’eclosió dels individus; Extreure una sèrie de conclusions sobre la biologia i la caça de l’au.
183 pp
18728417 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45891
cat
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Guatlles -- Hàbits i conducta -- Evolució
574 - Ecologia general i biodiversitat
Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla (Coturnix c. coturnix) a les províncies de: Ourense, Lleó, Soria, Osca i Cadis durant la mitja veda del 2008
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458942017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Molina Terrén, Domingo
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Lázaro Palacios, Miguel Ángel
2010-05-26T18:44:03Z
2012-07-17T08:11:21Z
2010-05-26T18:44:03Z
2012-07-17T08:11:21Z
2009-12
2010-05-26T18:44:03Z
El fuego forestal es a día de hoy la mayor perturbación que sufre el ecosistema mediterráneo, causando grandes pérdidas ambientales, económicas y generando una gran alarma social. El régimen de estas perturbaciones ha cambiando en los últimos años hacia incendios forestales de grandes proporciones, con velocidades de propagación extremas e intensidades que superan a la capacidad de trabajo de los sistemas de extinción. Para orientar la gestión forestal y como herramienta de planificación durante la extinción es imprescindible caracterizar el contexto espacio-temporal en que se desarrollan los incendios forestales más destructivos, analizar su recurrencia y definir su comportamiento.
Se presenta el proceso de reconstrucción y caracterización de las superficies incendiadas en el Prepirineo Central y Occidental de Aragón en el periodo comprendido entre 1967 y 2009. De un total de 161 incendios superiores a 25 ha ha sido posible la reconstrucción de 108. Partiendo del profundo análisis histórico de los incendios forestales en el área de estudio se establecen las bases que permiten identificar las diferentes tipologías de incendios en función de un factor dominante en la propagación. Se analizan las características topográficas y de vegetación de las zonas quemadas, su dirección de propagación y se codifican los parámetros meteorológicos de cada uno de los incendios.
144 p.
30219192 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45894
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Incendis forestals -- Pirineu aragonès -- Història
630 - Silvicultura. Arboricultura
Reconstrucción histórica y tipificación de los incendios forestales en el Prepirineo Central y Occidental de Aragón
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458902017-06-09T14:03:07Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Poch, Rosa M.
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Cardil Forradellas, Adrián
2010-04-16T08:48:05Z
2012-07-17T08:11:17Z
2010-04-16T08:48:05Z
2012-07-17T08:11:17Z
2009-09-01
2010-04-16T08:48:05Z
Hay una falta de información de los flujos de carbono orgánico en los ríos
europeos (Hope et al., 1994). Debido a esta falta de información y a que no hay
ningún estudio de este tipo en ecosistemas mediterráneos con un clima más
seco como es la cuenca de la Ribera Salada, surge el interés por conocer
cuáles son las exportaciones en este territorio y intentarlo relacionar con los
usos del suelo y otras variables territoriales o climáticas mediante el monitoreo
de las aguas en tres cuencas diferentes como son Cogulers, Canalda y Ribera
Salada.
Por otro lado, en este trabajo también se intenta exponer la cantidad de
nitrógeno exportado en las cuencas debido a que es una parte de la materia
orgánica y un nutriente esencial en los ríos y en el territorio.
125 p.
5972032 bytes
application/pdf
http://hdl.handle.net/10459.1/45890
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i l'escola i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Conques hidrogràfiques -- Mediterrània (Regió)
Sediments fluvials -- Mediterrània (Regió)
Sòls – Composició
504 - Ciències del medi ambient
Exportaciones de carbono orgánico y nitrógeno en cuencas forestales mediterráneas
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/458802017-06-09T14:03:08Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Jové Vilalta, Josep Maria
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Fernández Hornero, Verónica
2012-06-07T18:40:43Z
2012-07-17T08:10:14Z
2012-06-07T18:40:43Z
2012-07-17T08:10:14Z
2011-07
2011-07
Aquest Treball conté un estudi de Seguretat i Salut de la construcció d’una central hortofrutícola, una Avaluació Inicial de riscos un cop la central ja hagi iniciat la seva activitat i un pla d’actuació davant Emergències, que corresponen als annexos 1 i 2 d’aquest document respectivament.
cap
158 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/45880
spa
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
Fruita -- Indústria i comerç -- Instal·lacions -- Mesures de seguretat
Fruita -- Indústria i comerç -- Instal·lacions
Salut en el treball
Estudio de Seguridad y Salud que incluye Evaluación Inicial de Riesgos y Plan de actuación ante Emergencias de una Central hortofrutícola en la localidad de Alcarràs
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:repositori.udl.cat:10459.1/468712017-06-09T14:03:09Zcom_10459.1_49com_10459.1_46col_10459.1_378
Fernández López, Cristina
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Serrano Sánchez, Miguel
2013-11-26T14:27:31Z
2013-11-26T14:27:31Z
2013-09
El Trabajo Práctico Tutorado consiste en la Ordenación del Monte de Utilidad Pública 262 B “Boalar”, en el que se ha utilizado el método de ordenación por rodales. El principal objetivo pretendido consiste en utilizarlo para ejercer la docencia. Para ello, partiendo de un análisis exhaustivo de las características
del monte, se han diseñado una serie de itinerarios selvícolas en los que se definen las características de la masa a obtener y los tratamientos necesarios para alcanzarla. Finalmente se establece el calendario de actuaciones, especifica las características de las mismas, calcula la posibilidad real y valora económicamente.
225 p.
http://hdl.handle.net/10459.1/46871
spa
cc-by-nc-nd
info:eu-repo/semantics/openAccess
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Proyecto Ordenación Boalar
Ordenación de montes
Bosques
Ordenació del paisatge
Boscos i silvicultura
Explotació forestal
Proyecto de Ordenación del MUP 262 B “Bolar” de Jaca
bachelorThesis