2024-03-29T10:27:20Zhttps://repositori.udl.cat/server/oai/requestoai:repositori.udl.cat:10459.1/437332020-04-16T10:04:27Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941Pierre Vilar i la geografia de Catalunya2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43733info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437372018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941Rullan, Onofre: La construcción territorial de Mallorca. Palma, Editorial Moll, 2002, 425 p., 125 mapas y 93 figuras2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43737info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437312018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941Thrower, Norman J.W.: Mapas y civilización. Historia de la cartografía en su contexto cultural y social. Barcelona, Ediciones del Serbal, 2002, 339 p2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43731info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437382018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941¿Nuevas palabras, nuevas ciudades?Joan VICENTEDepartament de Geografía i Historia i Historia de l'Art, Universitat de Girona. joan.vicente@.udg.es¿NUEVAS PALABRAS, NUEVAS CIUDADES?RESUMENEl texto presenta un elenco de palabras y conceptos, neologismos, que desde los años noventa han aparecido para dar nombre a neuvos fenómenos urbanos. Se buscan sus orígenes, se explican sus diversos significados y las interrelaciona. El objectivo es doble: por un lado, intentar clarificar un lenguaje a menudo confuso y, por el otro, encontrar tras ellas líneas de interpretación de la ciudad contemporánea.Palabras clave: ciudad postmoderna, New urbanism, nuevos procesos de urbanización2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43738info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437362018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941Rodríguez Chumillas, Isabel: Vivir de las rentas. El negocio del inquilinato en el Madrid de la Restauración. Madrid, Los Libros de la Catarata, 2002, 174 p2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43736info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437292018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941Capel, Horacio: El estudio de la morfología de las ciudades. I. Sociedad, cultura y paisaje urbano. Barcelona, Ediciones del Serbal, 2002, 544 p2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43729info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437302018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941El quart boom? Tendències de consum de recursos naturals a les Illes BalearsNeus ANDREU, Macià BLÁQUEZ, Sofia LÓPEZ, Llorenç MAS, Jaume MATEU, Felip MORRELL, Ivan MURRAY, Glòria TRUYOLS Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les illes Balears. Centre d'Investigació i Tecnologies Turístique de les illes Balears mblazquez@uib.es, fmorell@cittib.caib.esEL QUART BOOM? TENDÈNCIES DE CONSUM DE RECURSOS NATURALS A LES ILLES BALEARSRESUMLa dialèctica entre el desenvolupament econòmic, l'especialització turística i la conservació dels recursos naturals té un immillorable laboratori a les Illes Balears. Als anys seixanta s'inicia el primer boom turístic, i a partir de llavors succeeixen els booms, interromputs per períodes de recessió. Com a mesura de les disjuncions entre el model econòmic i el límit dels ecosistemes s'han definit els indicadors de sostenibilitat, amb l'objectiu de mesurar l'eficiència posant en relació l'augment del creixement econòmic amb els costos ambientals. S'han escollit variables relacionades amb el consum dels recursos naturals i la producció de residus durant el període 1989-2000, per definir les seves tendències i projecció futura, a paritr de tècniques de regressió linial, i s'han ponderat en relació amb el PIB i l'índex de pressió humana (IPH). La tendència estimada per al quart boom es dirigeix cap a un procés de desmaterialització local de l'economia, amb l'exportació de les externalitats negatives de l'activitat econòmica cap a altres territoris i en formes de contaminació no tan visibles com els impactes territorials de la urbanització.Paraules clau: Illes Balears, sostenibilitat, eficiència, PIB, recursos naturals2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43730info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437322018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941Cartografia parcel.lària i estadística territorial a la província de Barcelona (1845-1895)Francesc NADAL, J. Iganacio MURO, L. URTEAGANADAL, Francesc; Departament de Geografía Humana, Universidad de Barcelona. fnadal@ub.eduMURO, J. Ignacio; Departament d'Historia i Geografia, Universitat Rovira i Virgili. jimm@fll.urv.eduURTEAGA, Luis.; Departament de Geografia Humana. urteaga@ub.eduCARTOGRAFIA PARCEL·LÀRIA I ESTADÍSTICA TERRITORIAL A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA (1845 - 1895)RESUMLa documentació geogràfica i estadística generada per la reforma fiscal de 1845 és per a algunes províncies espanyoles molt rica. La gestió de la Contribució d’Immobles, Cultius i Ramaderia implantada arran d’aquesta reforma va donar lloc a la formació d’una ingent documentació fiscal entre la qual hi figuren els amillaraments, les cartilles d’avaluació, els plànols parcel·laris i els registres estadístics de la propietat rústica. Aquests dos últims tipus de documentació no han rebut excessiva atenció. Tanmateix, constitueixen una font manuscrita de gran valor per a l’estudi de les estructures agràries, la reconstrucció del paisatge rural i el coneixement de la història de la cartografia de la Catalunya vuitcentista. En aquest article s’analitzarà la cartografia parcel·laria i l’estadística territorial produïdes a la província de Barcelona entre 1845 i 1895 arran de les desavinences fiscals que el nou impost provocà entre alguns ajuntaments d’aquesta província i l’Administració provincial d’hisenda.Paraules clau: cartografia parcel·lària, geografia històrica de Catalunya, història del cadastre, història de la cartografia2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43732info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437352018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941Modelos urbanísticos y cultura de las ciudades: el 11 Congreso de la International Planning History Society (Barcelona, 2004)2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43735info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437342018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1941La agricultura latinoamericana en la era de la globalización y de las políticas neoliberales: Un primer balanceFrancisco GARCIADepartamento de Geografía y Sociología, Universidad de Lleida. garcia.pascual@geosoc.udl.esLA AGRICULTURA AGROALIMENTARIA EN LA ERA DE LA GLOBALIZACIÓN Y DE LAS POLITICAS NEOLIBERALES. UN PRIMER BALANCERESUMENEn este trabajo ponemos de manifiesto que la agricultura en América Latina y el Caribe ha mostrado un doble rostro en términos de su desempeño en estas dos postreras década, coherentemente con la lógica del sistema. Por una parte, en algunos territorios y en algunos subsectores se han producido avances tanto en términos de su “modernización” –entiéndase capitalización- del aparato productivo como en su inserción en el mercado urbano interno y en el mercado internacional. Y, por otro, si observamos detenidamente los principales índices que miden los resultados de la actividad agraria –productividad, balanza comercial, preciso implícitos en la producción y en la exportación o nivel de ingresos de los agricultores- podemos comprobar fehacientemente que la brecha que ha separado históricamente a la agricultura latinoamericana de los sectores agrarios de los Estados Unidos o de la Unión Europea es cada vez mayor. Es más, los grandes problemas que atenazaban al mundo agrario en América Latina a principios de los ochenta (baja productividad, distribución desigual de los recursos productivos, exclusión social, desequilibrios territoriales, amén de la dependencia tecnológica y de la dependencia financiera del sector) siguen siendo la realidad mayoritaria después de dos décadas de ajuste estructural neoliberal.Palabras clave: agricultura, ajuste estructural, América Latina, desarrollo2012-04-242012-04-242003-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43734info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografia