2024-03-29T12:02:09Zhttps://repositori.udl.cat/server/oai/requestoai:repositori.udl.cat:10459.1/437252018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940La segona època de la Revista de Geografia/La segunda época de la Revista de Geografía2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43725info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437172018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940Llop, Carles (concepció i coordinació); Burgueño, Jesús (director de la recerca): Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43717info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437242018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940Bazin, G. (rapporteur général): La politique de la montagne. Rapport d'évaluation2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43724info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437182018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940Unwin, Tim: El vino y la viña. Geografía histórica de la viticultura y el comercio del vino2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43718info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437232018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940Inestabilidad de taludes y cubierta nival en áreas marginales de permafrost. El caso de la pared norte del picacho del Veleta (Sierra Nevada, España)ANTONIO GÓMEZ ORTIZ (1), DAVID PALACIOS ESTREMERA(2) , ENRIQUE LUENGO NICOLAU (2), LUIS M. TANARRO GARCÍA (2), LOTHAR SCHULTE (1), MIGUEL RAMOS SAINZ (3) & FERRAN SALVADOR FRANCH (1)(1) Servei de Gestió i Evolució del Paisatge. Universitat de Barcelona. (2) Departamento de Análisis Geográfico Regional y Geografía Física. Universidad Complutense de Madrid.(3) Departamento de Física (Grupo GIFA). Universidad de Alcalá de Henares.INESTABILITAT DE TALÚS I COBERTA NIVAL EN ÀREES MARGINALS DE PERMAFROST. EL CAS DE LA PARET NORD DEL PIC DEL VELETA (SIERRA NEVADA. ESPANYA).RESUMLa glacera més meridional d’Europa durant la Petita Edat de Gel ocupava la base de la paret septentrional del pic del Veleta (3.398 m) i estava instal·lat a Sierra Nevada –sud-est de la Península Ibèrica (latitud: 37º03’ N i longitud: 3º22’W).- La glacera va anar desapareixent al llarg del segle XX, al temps que es formava un important talús detrític al peu de la paret. Aquest, en l’actualitat, encara manté gel atrapat en el seu interior, segons dades B.T.S. i sondeigs mecànics.Observacions realitzades en l’esmentat talús des de 1995 a 2001, revelen l’existència d’importants moviments en massa (esllavissades rotacionals per desgel, debris flows i lòbuls de gelifluxió) associats a la coberta nival que tendeix a cobrir-lo (estius del 1998, 1999 i 2000). Aquests fets mostren la relació directa que existeix entre l’estabilitat del talús i la protecció tèrmica que suposa el mantell nival en àrees on roman un permafrost marginal en estat de degradació.Paraules clau: deglaciació, mantell nival, moviments en massa, pic del Veleta, permafrost, talús, Sierra Nevada (España)2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43723info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437262018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940Santos, Milton: Por uma outra globalizaçao. Do pensamento único à consciência universal2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43726info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437192018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940El model turístic de catalunya enfront de les noves tendències de la demandaSalvador ANTON CLAVÉUnitat de Geografia, Universidad Rovira i VirgiliEL MODEL TURÍSTIC DE CATALUNYA ENFRONT LES NOVES TENDÈNCIES DE LA DEMANDARESUML’objectiu d’aquest article és plantejar la capacitat de resposta del sistema turístic català a la dinàmica de canvi que està experimentant la demanda turística. Es revisen, en primer lloc, els factors d’”èxit” del model consolidat del turisme litoral fruit de la “primera revolució turística” i els límits de la seva adequació en l’actual fase de transformació. En segon lloc es plantegen algunes vies d’adaptació del sistema turístic català a les noves tendències de la demanda i, en particular, la necessitat de reforçar les utilitats simbòliques de Catalunya com a destinació turística i de crear nous productes amb arguments turístics específics.Paraules clau: Catalunya, Geografia del Turisme, Model Turístic, Noves Tendències, Turisme,2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43719info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437162018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940La transformación de los centros históricos latinoamericanos y el proceso de globalizaciónJoseph L.SCARPACI JR. Department of Urban Affairs and Planning Virginia Tech scarp@vt.eduLA TRANSFORMACIÓ DELS CENTRES HISTÒRICS LLATINOAMERICANS I EL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓRESUMEl turisme cultural i la globalització suposen reptes i oportunitats per als espais locals. La modernitat amenaça la cultura local però també proporciona recursos econòmics per a revitalitzar el patrimoni construït i oferir ocupació retribuïda. Aquest article informa sobre tres districtes històrics –Habana Vieja, Cartagena y Cuenca- i examina el poder del turisme cultural. Els resultats de l’anàlisi de grups de discussió assenyalen que els residents locals es troben relativament desemparats front a la “gentrificació”, tot i les molt diferents polítiques econòmiques que operen en cada lloc. Les remeses de diner dels emigrants i les inversions estrangeres també influencien aquests districtes històrics qualificats per la UNESCO. Només, però, el treball de camp detallat és capaç d’identificar els nexes entre aquests complexos processos locals i la gran escala geogràfica.Paraules clau: Centres històrics, globalització, Llatinoamèrica, turisme cultural2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43716info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437282018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940Soja, Edward W.: Postmetropolis. Critical Studies of Cities and Regions2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43728info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437272018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940El censo de población de 2001: análisis y valoración de los principales cambios introducidosSantiago ROQUER Y JORDI BLAYÁrea de Geografía Humana. Universidad Rovira i Virgili. srs@fll.urv.es; jbb@fll.urv.esEL CENS DE POBLACIÓ DE 2001: ANÀLISI I VALORACIÓ DELS PRINCIPALS CANVIS INTRODUÏTSRESUML’article consisteix en una anàlisi i valoració dels canvis realitzats al Cens de Població de 2001, a partir dels fulls censals i de la informació del web de l’INE. Entre aquests canvis destaca la desaparició de la població de fet i la seva substitució per la població vinculada, concepte que pretén conèixer millor la “càrrega real” de població dels municipis. Per a l’obtenció d’aquest concepte, el Cens inclou algunes preguntes sobre la mobilitat residència-treball, tema nou en la majoria de CCAA. El Cens presenta també un enfocament nou en temes com la seva interrelació amb el Padró continu i altres; per altra banda, pateix el defecte d’un excessiu afany “estalviador”, la qual cosa ha suposat la reducció del nombre de preguntes (i de les persones enquestades en alguns casos), així com dels fulls censals, fets que poden repercutir negativament en els resultats.Paraules clau: Cens de població 2001, Espanya, Geografia de la població, INE, Població vinculada.2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43727info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437212018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940Pobreza y exclusión social en España. Una visión geográfica de las poblaciones de riesgoIsabel PUJADES RÚBIES* I Enric MENDIZÁBAL RIERA** * Departament de Geografía Humana, Universitat de Barcelona **Departament de Geografia, Universitat Autònoma de BarcelonaPOBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A ESPANYA. UNA PERSPECTIVA DES DE LA GEOGRAFIA DE LA POBLACIÓ RESUML’objetiu d’aquest article és el d’introduir el concepte de poblacions de risc de pobresa i d’exclusió social. Per aconseguir això s’han definit vuit tipus de poblacions de risc: unes vinculades a l’estructura socioeconòmica (baixa qualificació laboral, baix nivell d’instrucció, atur de llarga durada i atur juvenil) a més de considerar noves situacions de risc vinculades a els nous corrents immigratoris procedents de països pobres i als canvis sociodemogràfics i familiars recents (l’augment de les llars monoparentals, de les llars unipersonals i de la població vella). Les possibles combinacions de les poblacions de risc s’ha representat en un mapa municipal d’Espanya, tot utilitzant el mètode de "Cluster jeràrquic" que permet captar amb rapidesa la diversitat de situacions en els municipis espanyols.Paraules clau: Exclusió social, geografia de la població, població de risc, pobresa2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43721info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437202018-12-03T09:14:34Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940El impacto espacial de la implantación del tren de alta velocidad en el medio urbanoCarme BELLET SANFELIU Departamento de Geografía y Sociología, Universidad de Lleida. C.Bellet@geosoc.udl.esL’IMPACTE ESPACIAL DE LA IMPLANTACIÓ DEL TREN D’ALTA VELOCITAT AL MEDI URBÀRESUML’arribada del tren d’alta velocitat aixeca grans expectatives de dinamització econòmica i social en els territoris que són o seran servits. A escales locals l’efecte més immediat de l’arribada de la infraestructura es l’impacte espacial de la seva implantació física que provoca canvis en l’estructura i funcionament de l’espai urbà. A la primera de l’article s’exposen els temes clau de l’impacte urbanístic de la implantació del tren d’alta velocitat a partir de l’estudi de casos real i projectes de futura execució, així com les mesures i polítiques desenvolupades per tal d’aprofitar les oportunitats de relació i dinamització que aporta la nova infraestructura. En segon lloc, es descriu amb detall el cas de la ciutat de Lleida, on i des de instàncies locals es treballa en la implantació del ren des de primers dels anys noranta.Paraules clau: Noves centralitats, polítiques de dinamització, reestructuració urbana, tren d’alta velocitat.2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43720info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografiaoai:repositori.udl.cat:10459.1/437222020-04-16T10:04:14Zcom_10459.1_1902com_10459.1_44721col_10459.1_1940Hall, Peter: Cities in Civilization. Culture, Innovation and Urban Order2012-04-242012-04-242002-01-01Peer-reviewed Articlehttp://hdl.handle.net/10459.1/43722info:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als articles a text complet inclosos a RACO és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.Revista de geografia